No tota la cf és anglosaxona (malgrat que n'inventessin el nom)
LECTURA DE REFERÈNCIA: LA GUERRA DE LES SALAMANDRES de Karel Capek
Ja hem esmentat a autors no anglosaxons que han esdevingut indispensables a la història de la cf, com Lem i els germans Strugatski. I, a casa nostra, gairebé tothom ha llegit un clàssic de la cf postapocalíptica (i política) com el Mecanoscrit del segon origen (1974), de Manuel de Pedrolo.
Si començàvem les lectures amb la primera obra de ciència-ficció on el doctor Frankenstein donava vida a un ésser artificial orgànic (el que avui en dia anomenaríem un androide), hem d'agrair a l'autor txec Karel Capek la creació de la paraula robot per anomenar un ésser autònom mecànic (malgrat que, en realitat, els éssers artificials de R.U.R. eren androides, i que la idea li donà el seu germà Josef, també dramaturg, mentre treballava al jardí de casa).
Autor humanista, liberal compromès amb la democràcia a la recentment creada Txecoslovàquia, biògraf del seu primer president Tomás Masaryk, novel·lista, periodista, dramaturg, jardiner, Karel Capek esmerçà el seu talent per donar-li el prestigi merescut al txec com a llengua literària davant l'alemany. Empra sense complexos elements del folklore centreeuropeu, però també de fantàstics i de ciència-ficció, influït per les lectures de Herbert George Wells.
A mesura que transcorria la dècada dels anys trenta, la seva obra reflectí la preocupació per l?avenç dels totalitarismes i del feixisme; i la seva última novel·la, La guerra de les salamandres (1936), és una sàtira divertida i alhora esperpèntica: la descoberta a una remota illa de l'?Índic d?una espècie d?'amfibis capaç de fer servir eines desperta primer un sentiment de compassió al mariner que els descobreix que, aviat, es convertirà en una oportunitat de negoci; més enllà, en un recurs estratègic, i més endavant? i així, fins un apocalipsi estrambòtic i ben merescut. És com si Terry Pratchett haguès escrit 1984.
