No tota la ciència-ficció és distòpica (malgrat que ens ho busquem)
LECTURA DE REFERÈNCIA: EL SINDICAT DE POLICIES JUEU de Michael Chabon
Donades les circumstàncies actuals, es comprèn l'auge de la distopia. Aquesta és una branca que té com a paradigma 1984 (1948), de George Orwell; basada, o que ret homenatge, o que és més aviat una cover version més rockera del Nosaltres (1924), d'?Ievgueni Zamiatin. La seva iconografia no només simbolitza l'absolutisme, la pèrdua de llibertat i la vigilància, sinó que impregna la nostra cultura generant fins i tot fills bastards (i molt representatius) com el programa de TV Gran Hermano.
Una distopia encara més terrorífica, per ser més versemblant i propera, és El conte de la serventa. Però hi ha altres obres a les quals no els hi cal acudir al dramatisme de les distopies per fer-nos reflexionar sobre qüestions polítiques. Michael Chabon creà una paràbola sobre la discriminació i una crítica sobre el sionisme a la ucronia El sindicat de policia jueu, que imagina un estat d'Israel assentat a un parany oblidat d'Alaska, a la que el govern dels EUA està a punt de treure-li la concessió i es veuen abocats a buscar un altre assentament.
