- Editorial:
- ESCOLA DE LECTURA CREATIVA
- Año de edición:
- 2021
NOFLIPEU 4: MARGARET ATWOOD I EL CONTE DE LA SERVENTA
DIMARTS, 11 GENER 2022, 19H. CLOT O VIA ZOOM
VIDAL BÉRMUDEZ, ÀLEX
No tota la no cf no es cf (malgrat el que diguin els autors)
LECTURA DE REFERÈNCIA: EL CONTE DE LA SERVENTA, Margaret Atwood
Vivim un moment en què els gèneres fantàstics es consumeixen sense pudor, però no fa tant que autors com Margaret Atwood deien, explícitament, que les seves obres ?no són de ciència-ficció, sinó que fan prospecció social envers el futur?. A sigui: ciència-ficció. Se?'ls ha de donar la raó en què moltes obres no assolien una qualitat excelsa, però, com deia Theodore Sturgeon, el 90 % de la ciència-ficció és una merda, però és que el 90 % de la literatura és una merda.
Així i tot, d'?ençà de la new wave, no tot era permès; com a mínim, no en segons quins sectors, tant crítics com de públic. I alguns autors destacaven per la seva qualitat literària inherent. Però altres autors aliens als ?entorns dels autors i lectors de ciència-ficció abraçaren i incorporaren a les seves obres elements, tant de la tradició i com de l?avantguarda del gènere fantàstic, a les seves obres. Entre elles, les Premis Nobel Doris Lessing (Mara i Dann), Kazuo Ishiguro (No em deixis mai, Klara i el sol) i Olga Tokarczuk (Un lloc anomenat Antany).
