NOFLIPEU 2: ISAAC ASIMOV I LA TRILOGIA DE LA FUNDACIÓ

DIMARTS, 2 DE NOVEMBRE, 19h. PRESENCIAL AL CLOT, EN DIRECTE VIA ZOOM I RECUPERABLE EN DIFERIT:

No tota la cf va de naus i imperis galàctics (però què seria de la cf sense elles?)

LECTURA DE REFERÈNCIA: FUNDACIÓN, FUNDACIÓN E IMPERIO, SEGUNDA FUNDACIÓN, d?Isaac Asimov

A nou de cada deu persones li venen al cap Darth Vader, el Falcó Mil·lenari i el petit baby Yoda quan parlem de ciència-ficció. I si bé és cert que la ciència-ficció toca moltes temàtiques i molt interessants, no hem de menystenir el subgènere de l?space opera, que tant i tant ens ha meravellat de joves.

Durant els anys trenta i quaranta les revistes i les baldes de les llibreries s?ompliren de grans conquestes, l?esperit humà semblava no tenir límits en un univers inabastable i sense fronteres, però si George Lucas li deu a algú l?existència de l?Imperi de Darth Vader és, sense cap mena de dubte (a banda de l?adaptació frustrada de Flash Gordon que desembocà en Star Wars) la trilogia de les Fundacions (1951-1953), de l?estatunidenc d?origen rus Isaac Asimov. Aquesta obra (que, ja a la seva maduresa, l?'autor amplià innecessàriament en un corpus que unia diverses sagues en una desena llarga de llibres) fou una de les primeres històries d?abast galàctic, que comprenia segles de durada i que, al contrari d?altres fantasies de colonització, prescindia d?alienígenes (per desgràcia, també d?altres ètnies que no fos la caucàsica) per descriure la caiguda d?una civilització, prenent com a model la caiguda de l?Imperi romà, amb un llenguatge senzill i farcit de fets que succeeixen fora de focus, esperonant així la imaginació de milions de lectors. Altres sagues èpiques i monumentals hi han hagut abans i després, però la que quedarà a la nostra memòria serà la lluita del psicohistoriador Hari Seldon, amb el seu sistema d?equacions que prediu la caiguda de l?Imperi galàctic i un interregne fosc de més 30.000 anys, per establir un parell de fundacions que, emulant els monjos de l?Edat Mitjana i els enciclopedistes de la França del segle XVIII, mantingui el coneixement de la humanitat i redueixi l?edat fosca venidora a només un mil·leni.