- Editorial:
- ESCOLA DE LECTURA CREATIVA
- Año de edición:
- 2021
NOFLIPEU 1: MARY SHELLEY I FRANKENSTEIN
DIMARTS, 5 OCTUBRE 2021, 19H. CLOT O VIA ZOOM
VIDAL BERMÚDEZ, ÀLEX
La cf no és pas nova (sí que d'avantguarda... de vegades)
LECTURA DE REFERÈNCIA: FRANKENSTEIN de Mary Shelley.
La fantasia sempre ha estat font i motor de la literatura; però, abans de l?'Edat de la Raó, realitat i fantasia es fonien en la mitologia, i poca gent s?'atrevia a negar l?existència de déus, dimonis i altres. Però arribà la Revolució industrial, la ciència descriu una realitat aprehensible i mesurable, es promou l?'ensenyament, i la tecnologia i el progrés fan que augmenti l'?esperança de vida, malgrat que la nova societat es fonamenta en l?'acumulació del capital i bona part de la població, que es trasllada a les ciutats, pateix una desigualtat brutal. En aquest context, la raó també genera els seus monstres, que Mary Shelley encarnà en la creació del doctor Frankenstein.
Frankenstein (1818) és considerada com la primera obra de ciència-ficció, la que planteja un dilema moral a partir dels límits de la ciència de començaments del segle XIX, una obra de terror que, per primera vegada, descarta qualsevol element esotèric i metafísic centrant-se en la ciència. En mig segle comencem a trobar-nos amb obres que popularitzarien visions optimistes de la ciència (com les epopeies de Jules Verne, molt arrelades a la novel·la d?aventures), que ens alerten dels seus perills, com a Un món feliç, o comencen a donar cos a la ciència-ficció moderna, establint alguns dels temes i icones més populars i importants del gènere, com la invasió alienígena (metàfora de l?'època colonial), l'?home invisible (metàfora del poder) o el viatge en el temps (metàfora de la lluita de classes) de Herbert George Wells.
