Podries dir que la llengua-mare fa olor de maduixes de bosc, de cafè
acabat de fer, de llibres nous. Però tadones que aquesta no seria
tota la veritat. també fa olor de llargues cues que mai no has fet per
comprar el pa. De zumzeig dabelles. I dabsències. I ja no pots dir
llengua-mare. Suprimeixes la paraula i dius només llengua. Aquesta
o aquella altra. Un so que et bressoli, tot i que saps que ja mai no es
curaran les teves ferides.
