SALVATGE I FREDA

Katherine Mansfield (Wellington, 1888- Fointainebleau, 1923) va nèixer a Nova Zelanda en una família benestant, de ben jove va anar Londres, on va conèixer Ida Baker amb qui va tenir relació tota la vida. Va tornar a Wellington en finalitzar els estudis. El 1908 va marxar a Europa per no tornar-hi mai més. Allunyada de les convencions socials, visqué de manera impulsiva i bohèmia, bolcada en la literatura i les arts. El seu primer escrit es va publicar a la revista The New Age, de la qual es convertí en col·laboradora habitual. El seu primer llibre, En una pensió alemanya es va publicar el 1911. L'any següent, va començar a escriure per a la revista «Rhythm», editada per John Middleton Murry, amb qui va tenir un matrimoni allunyat de qualsevol entesa tradicional. Va ser una modernista conscient, una experimentadora de la vida i de l'escriptura; es va barrejar amb l'ambient de la seva època, com D. H. Lawrence i Virginia Woolf. Amb Prelude publicat el 1918 per Hogarth Press va donar a conèixer la seva veu distintiva com a escriptora de ficció curta. El 1917 li van diagnosticar tuberculosi i, des d'aquell moment, va portar una vida errant per Europa, a la recerca de bon clima per a la seva salut. Katherine Mansfield va morir el 9 de gener de 2023, fa 101 anys.

Aquest volum ofereix una tria de la seva poesia per primera vegada en català.

L'edició està formada per 90 poemes, ordenats cronològicament, de manera que el lector pugui seguir l'evolució de Mansfield com a poeta i els seus experiments amb diferents formes; així com rastrejar temes com l'amor i la mort, el món natural i les estacions, la infància i la amistat, música i cançó que la van preocupar durant tota la seva vida d'escriptora. Les anotacions completes proporcionen informació biogràfica il·luminadora així com expliquen els rics contextos de la tradició poètica europea, inclosa la decadència de final de segle, en què s'impregna el seu art.

Del pròleg de Marina Porras: «L'època poèticament més intensa de Mansfield coincideix amb els anys més experimentals com a escriptora [...] Enlluernada pel ritme de la ciutat, es va emborratxar de llibertat i va assajar la vida de la persona en qui es volia convertir: una artista bohèmia, convençuda que una vida desendreçada la faria crear millor.»