- Editorial:
- LABREU
- Any d'edició:
- 2020
- ISBN:
- 978-84-121712-0-4
- Pàgines:
- 80
- NOLLEGIUDisponibilitat immediata
- NOLLEGIU CLOTDisponible en 10 dies
- NOLLEGIU PALAFRUGELLDisponibilitat immediata
NOSALTRES, QUI
CALAFELL, MIREIA
Disponibilitat:
"En els darrers cent metres de la cursa,
després del que ha de ser l'últim revolt,
en el minut exacte en què el ciclista
diria no en puc més, creieu-me no en puc més,
quan els ulls de qui neda són tot clor
i els braços pesen tant com pesa el dol,
també és un gest heroic abandonar-se,
rendir-se en el punt just. Cridar-te en caure."
Mireia Calafell (Barcelona, 1980) ha publicat Poètiques del cos (Premi de poesia Amadeu Oller 2006 i VIII Memorial Anna Dodas 2008), Costures (Premi Josep M. López Picó de Poesia 2009) i Tantes mudes (Premi de poesia Benvingut Oliver 2013). Aquest darrer va ser traduït al castellà i va rebre l'any 2015 la Lletra d'Or. És membre de la productora cultural La Sullivan, i col·labora amb la Fundació MariaMercè Marçal. Des de 2018, és comissària de Barcelona Poesia.
A Nosaltres, qui, Mireia Calafell fa un canvi de to i, aprofundint i insistint en la seva veu lírica, fa una aposta valenta allunyant-se del registre que li ha donat prestigi com a impulsora d'unes poètiques del cos, distanciant-se del gènere com a eix central del discurs i obrint la seva poètica a una nova relació més universal amb la quotidianitat interpretada a partir dels mites clàssics o la reflexió ontològica expressada a través del símbol i l'al·legoria.
Qui som nosaltres i qui volem ser: vet aquí la qüestió fonamental que travessa un poemari bastit sobre la premissa que, per provar de respondre la pregunta, hi ha, com a mínim, dues actituds o lògiques possibles, la vertical i l'horitzontal. Així, el nosaltres que respon a la lògica de la verticalitat és aquell que es funda en els mites que mai no hem qüestionat prou, és el nosaltres que s'identifica amb l'Europa blanca, blanquíssima, que promou l'exclusió i les desigualtats, el canvi climàtic i els feminicidis. En canvi, l'horitzontalitat planteja el repte de saber-nos vulnerables, profundament dependents els uns dels altres, per això els poemes amb què conclou el poemari fan per acostar-se al desig, la malaltia, el dolor i la mort, i parlen d'un nosaltres sempre informe i desafiant que ho vol tot i sap que el tot, si apostem per allunyar-nos de la violència estructural d'identificacions erectes, està en camí.
