En els darrers cent metres de la cursa,
després del que ha de ser lúltim revolt,
en el minut exacte en què el ciclista
diria no en puc més, creieu-me no en puc més,
quan els ulls de qui neda són tot clor
i els braços pesen tant com pesa el dol,
també és un gest heroic abandonar-se,
rendir-se en el punt just. Cridar-te en caure.
Mireia Calafell (Barcelona, 1980) ha publicat Poètiques del cos (Premi de poesia Amadeu Oller 2006 i VIII Memorial Anna Dodas 2008), Costures (Premi Josep M. López Picó de Poesia 2009) i Tantes mudes (Premi de poesia Benvingut Oliver 2013). Aquest darrer va ser traduït al castellà i va rebre lany 2015 la Lletra dOr. És membre de la productora cultural La Sullivan, i col·labora amb la Fundació MariaMercè Marçal. Des de 2018, és comissària de Barcelona Poesia.
A Nosaltres, qui, Mireia Calafell fa un canvi de to i, aprofundint i insistint en la seva veu lírica, fa una aposta valenta allunyant-se del registre que li ha donat prestigi com a impulsora d'unes poètiques del cos, distanciant-se del gènere com a eix central del discurs i obrint la seva poètica a una nova relació més universal amb la quotidianitat interpretada a partir dels mites clàssics o la reflexió ontològica expressada a través del símbol i l'al·legoria.
Qui som nosaltres i qui volem ser: vet aquí la qüestió fonamental que travessa un poemari bastit sobre la premissa que, per provar de respondre la pregunta, hi ha, com a mínim, dues actituds o lògiques possibles, la vertical i lhoritzontal. Així, el nosaltres que respon a la lògica de la verticalitat és aquell que es funda en els mites que mai no hem qüestionat prou, és el nosaltres que sidentifica amb lEuropa blanca, blanquíssima, que promou lexclusió i les desigualtats, el canvi climàtic i els feminicidis. En canvi, lhoritzontalitat planteja el repte de saber-nos vulnerables, profundament dependents els uns dels altres, per això els poemes amb què conclou el poemari fan per acostar-se al desig, la malaltia, el dolor i la mort, i parlen dun nosaltres sempre informe i desafiant que ho vol tot i sap que el tot, si apostem per allunyar-nos de la violència estructural didentificacions erectes, està en camí.