NOSALTRES, QUI

"En els darrers cent metres de la cursa,
després del que ha de ser l'últim revolt,
en el minut exacte en què el ciclista
diria no en puc més, creieu-me no en puc més,
quan els ulls de qui neda són tot clor
i els braços pesen tant com pesa el dol,
també és un gest heroic abandonar-se,
rendir-se en el punt just. Cridar-te en caure."

Mireia Calafell (Barcelona, 1980) ha publicat Poètiques del cos (Premi de poesia Amadeu Oller 2006 i VIII Memorial Anna Dodas 2008), Costures (Premi Josep M. López Picó de Poesia 2009) i Tantes mudes (Premi de poesia Benvingut Oliver 2013). Aquest darrer va ser traduït al castellà i va rebre l'any 2015 la Lletra d'Or. És membre de la productora cultural La Sullivan, i col·labora amb la Fundació MariaMercè Marçal. Des de 2018, és comissària de Barcelona Poesia.

A Nosaltres, qui, Mireia Calafell fa un canvi de to i, aprofundint i insistint en la seva veu lírica, fa una aposta valenta allunyant-se del registre que li ha donat prestigi com a impulsora d'unes poètiques del cos, distanciant-se del gènere com a eix central del discurs i obrint la seva poètica a una nova relació més universal amb la quotidianitat interpretada a partir dels mites clàssics o la reflexió ontològica expressada a través del símbol i l'al·legoria.

Qui som nosaltres i qui volem ser: vet aquí la qüestió fonamental que travessa un poemari bastit sobre la premissa que, per provar de respondre la pregunta, hi ha, com a mínim, dues actituds o lògiques possibles, la vertical i l'horitzontal. Així, el nosaltres que respon a la lògica de la verticalitat és aquell que es funda en els mites que mai no hem qüestionat prou, és el nosaltres que s'identifica amb l'Europa blanca, blanquíssima, que promou l'exclusió i les desigualtats, el canvi climàtic i els feminicidis. En canvi, l'horitzontalitat planteja el repte de saber-nos vulnerables, profundament dependents els uns dels altres, per això els poemes amb què conclou el poemari fan per acostar-se al desig, la malaltia, el dolor i la mort, i parlen d'un nosaltres sempre informe i desafiant que ho vol tot i sap que el tot, si apostem per allunyar-nos de la violència estructural d'identificacions erectes, està en camí.