Ombres dibuixades és un recull de poemes duna elevada intensitat lírica amb moments de reflexió i de comprensió profunda del present: un sentiment suspès entre la nostàlgia i la contemplació, entre la memòria i la invenció, entre el sentit del passat i del present, assolint un exemple estrany de poesia amb capacitat de relacionar-se amb la realitat i oferir-se com a lliçó destil.
Una poesia adreçada a la contemplació del misteri del ser, de l'enigma de l'existència, per copsar-ne l'essència.
Tres poemes dOmbres dibuixades, de Pietro Civitareale
I
Pertanyen a lhivern
certes metamorfosis.
El dia que decandeix,
la nit que encén
blanques papallones en la fosca,
laigua sense quietud.
I pertany a lhivern
mirar-nos amb dolcesa,
abans que el temps
no devori tota la llum.
II
El vent sacseja els arbres del parc,
arremolinant les deixalles en el riu.
Més tard una punta de xafogor,
humitejada per un fugisser aiguat.
Folles improvisacions dun violí
encenen els ulls de la gata,
ajaguda a lampit.
Objectiu grisclar, corba dun arc
esdevingut lluminós al matí.
III
El temps inaugura estacions
incertes i avares,
on una llum difractada
ens inunda de tendresa,
com un núvol vespral.
Les paraules estan tancades a vegades
com cases deshabitades,
però cap ocell consent
que la mort domini
el blau del seu cant,
el vol perfecte del seu vol.
I en el seu dibuix daire
inventa direccions noves,
entre la quietud vidriosa
de la platja i la constant
aparença del cel.
PIETRO CIVITAREALE (Vittorito, LAquila, 1934) és una veu major de lescriptura poètica europea, que ha trobat la seva expressió en un bellíssim italià i també en les llengües, dites dialectals, abruzzesa i vittoritesa.
Entre els seus llibres destaquen Un'altra vita (1968), Come nu suonne (1984), Il fumo degli anni (1989), Le miele de ju mmierne (1998), Ombre disegnate (2001), Mitografie e altro (2008) i Préime che ve' le schìure (2019).
A més de narrador, crític i memorialista, ha divulgat la poesia a través de la traducció, entre les quals hi figura l'antologia Chile: poesia della resistenza e dell'esilio (1985), una antologia de les poesies de Pessoa, L'enigma e le maschere (1993 e 1996) i l'antologia Poeti catalani del XX secolo (2016), que aplega poemes de Miquel Ferrà, Marià Villangómez, Ponç Pons, Antoni Vidal Ferrando, Antoni Clapés, Vicent Andrés Estelles i Bartomeu Fiol.
Algunes de les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües europees.
Al català, Antoni Clapés va traduir Metamorfosi del silenci (Jardins de Samarcanda, 2001), i Lluís Servera Mitografies i altres dèries (Documenta Balear, 2012).
Els traductors:
ANTONI CLAPÉS ha traduït poetes de llengua francesa (Philippe Jaccottet, Denise Desautels, Nicole Brossard i René Char) i italiana (Remo Fasani i Pietro Civitareale)
LUÍS SERVERA ha traduït poetes de llengua italiana (Mario Luzzi, Giuseppe Ungaretti, Giuseppe Conti i Pietro Civitareale).
