CASADESÚS, ALÍCIA / CLAPÉS, ANTONI
La frase "només la bellesa pot salvar-nos enmig de la barbàrie" és ben coneguda, expressada en múltiples variants al llarg de la història, especialment en el segle XX, en què la Xoà i el Gulagaquestes fàbriques d'horror van fer creure als qui, d'una forma o altra ho patiren, que la condició humana podia anorrear-se a través de la inhumanitat.
"Fer un lligall amb la roba ben plegada" és tot just un assaig d'interpretació artística fet a partir de la tria de quinze imatges de fotògrafs que van saber entendre i copsar el drama d'aquelles persones que visqueren en tota la seva dimensió humana, històrica, social i política l'exili de febrer de 1939, i ser-ne testimonis avantatjats i portantveus de denúncia.
L'artista i el poeta han intentat copsar-hi alguns instants gairebé efímers de bellesa com un somrís, el frec d'una mà, el record d'una música o d'un poema, un gest solidari, una mirada compassiva o la tendresa d'un raig de sol, contraposant-los a l'horror de l'exili a través de petites peces que prenen com a referent la imatge en qüestió i de poemes que no pretenen ser complexos sinó transparents i fluids.
Per al lector i l'espectador actual, aquesta exposició ha de ser una crida i una invitació a l'esperança, a la no renúncia, a accentuar la convicció que la bellesa és el lloc on hem d'habitar, nosaltres humans, per no repetir les atrocitats passades.
