EL MÓN ÉS SENZILL

EL DARRER POEMA DEL MÓN

Dius mare el món és senzill davant l’olla.
Hi ha l’aigua, per exemple.
Arreu, o sota la sorra.
Orificis crus que s’obren i es tanquen
amb breus foc i gel que ens semblen gegants.
Bernats pescaires, talps, teixons morruts,
simis petits, llegums i esparregueres,
llavis de pedra on el vent és senzill.
La dona que talla mongeta tendra
i la que es mor. Un pa al forn. Com de pedra.
La nena que jugava amb el cabrit,
la dona que s’ha bullit amb la vida
i la que es mor, tendre el rostre i la nit.
El món és senzill. Un llavi de pedra.


Biografia de l’autor

L’escriptor josep l. badal (Ripollet, 1966) és autor d’una de les obres més fascinadores de la literatura catalana recent: poesia —O pedra (2002), Cal·ligrafies (2008), (blanc) (2010), Cants materials (2018)—, prosa —La casa sense ombra (2000), El duel (2003), Mestres (2006), Xirp (2022)—, literatura mal anomenada infantil —la saga Jan Plata (2013-15), Els llibres d’A (2014), Googol (2021), La branca més alta de la melancolia (2022)...— i una extraordinària escriptura híbrida —Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents (2017). Entre altres feines, ha estat estudiós i crític literari, i també ha trobat el seu lloc en la docència. La seva obra ha merescut guardons de prestigi com el Premi Folch i Torres o el Premi de la Crítica Serra d’Or, i s’ha traduït a diferents llengües, com l’italià, el xinès, l’ucraïnès, el rus, el danès, el portuguès, el neerlandès, el turc... Si no se’l troba entre llibres, cal cercar-lo a muntanya, o conversant entre persones i ocells normals, com és ell i com som tots nosaltres.