Raimund Hoghe explica en l'epíleg com van sorgir aquests poemes, escrits el 1983, cinc anys abans que l'autora morís. Ausländer havia sobrepassat la vuitantena i només tenia contacte amb l'exterior a través de la finestra de la seva habitació d'hospital.L'expressió poètica ha quedat reduïda al mínim i per aquest motiu cada paraula condensa tot un món. Com diu l'autora mateixa, ella ja només viu en els mots, que són la seva autèntica pàtria. La pàtria on va refugiar-se per escapar dels horrors soferts i del dolor de l'existència.
