UNA NOVEL·LA COMERCIAL

RECOMANACIÓ NOLLEGIU:

L'Assutzena diu:

No hi ha potser un títol més escaient per un dels grans crítics literaris del país. I millor encara quan ens adonem que és un joc de paraules: l'estructura, impecable, de novel·la seductora de llegir; és, també, una novel·la crítica a certs tipus de novel·la "comercial" actuals, i, finalment, la història no és més que relacions comercials entre els personatges: interessos econòmics, afectius i emocionals conjuguen aquesta trama familiar feroç.

Al llarg d'un estiu, a Sant Feliu de Guíxols, la Teresa Garriga i els seus dos fills, la Magda i l'Oriol, constaten dues fatalitats: que la por que alguna cosa s'esdevingui és més insuportable que l'esdeveniment mateix i que l'ànsia d'una herència pot distorsionar el caràcter d'una família. De manera tan inesperada com natural, l'absoluta falta de nervi del pare, l'Artur, ha conduït els Calvet a la pèrdua de la solidesa i l'esplendor d'antany. Encara queden, però, algunes engrunes de patrimoni, i tots els possibles hereus, àvidament sords i estentòriament muts els uns amb els altres, calculen, tramen, conspiren, menteixen i es desesperen per obtenir el que cadascú creu merèixer en exclusiva. Tothom ignora, però, que els enigmes del seu destí estan —gairebé al complet— en el que ja han viscut.

A "Una novel·la comercial", àgil, malvada i molt feroç, el sentit de la vida familiar adquireix el tint d'una gegantesca extravagància grotesca; la placidesa quotidiana d'un estiu a Sant Feliu de Guíxols s'emplena de tensions hostils, fragilitats i inconseqüències; i algun personatge secundari, com si temés el ràpid empitjorament de les relacions entre els membres de la família Calvet, entossudits a vendre's l'ànima, hipotecar el cor i empenyorar el cos, sembla disposat a usurpar-los el rol de protagonistes.

Ponç Puigdevall (1963) ha publicat tres llibres de relats: "Un silenci sec" (1992), "Era un secret" (1998) i "L'atzar favorable" (2012); tres novel·les: "Un dia tranquil" (2010), "D'incògnit" (2016) i "Il·lusions elementals" (2017), i dos llibres sobre llibres: "Els convidats de pedra" (2015) i "Jardins secrets" (2022). En l'actualitat escriu al "Quadern" d'"El País" i a la revista "política&prosa".