NOCONSTRUÏU 2021-2022: ARQUITECTURA I POLÍTICA

ARQUITECTURA I POLÍTICA

En un moment de La muntanya màgica, Thomas Mann va escriure: "Tot és política". Ho tenim fàcil doncs: l'arquitectura també. L'arquitectura és política. Forma part inseparable d'ella. Són indestriables. Resseguirem alguns dels casos més representatius en els quals l'arquitectura occidental ha palesat aquesta dualitat inseparable. I ho farem des dels moments on el que estava en joc no era només l'eficàcia del problema a resoldre sinó també la capacitat per construir la novetat a la qual, tota arquitectura que aspiri a ser-ho, està obligada.

Dimarts, 28 de setembre, 19h

Els Medici: el complex de Sant Llorenç a Florència. 1418-1573.

Dominar la ciutat clau de la Toscana va ser el projecte polític més important que els Medici es van proposar realitzar. Ocupar el centre de la ciutat amb els edificis representatius familiars significava redactar un programa precís, que després tothom va copiar, i oferir una nova arquitectura urbana que acabés amb el passat medieval.

Dimarts, 9 de novembre, 19h

San Pietro in Montorio: Roma 1475-1503.

La pugna entre el Vaticà, França i Espanya per obtenir el poder a la muntanya del Gianicolo va convertir a l'arquitectura com a protagonista a través dels projectes que allà s'hi van construir. Espanya encara hi és instal·lada.

Dimarts, 21 de desembre, 19h

Palladio a Venècia 1508-1580.

La lluita a mort entre els patricis venecians moderns, partidaris de la nova arquitectura renaixentista i dels qui encara defensaven una arquitectura mes pròpia dels temps medieval-bizantins, s'encarna en els grans projectes per la ciutat que Palladio va aconseguir realitzar o projectar.

Dimarts, 18 de gener, 19h

El Sacre Coeur de París, 1875-1923. La Sagrada Familia de Barcelona, 1882 i "lo que te rondaré"...

Les novetats en la vida i la societat, els costums i la moral que la revolució industrial va comportar, van esdevenir des del punt de vista de l'església catòlica, una degeneració dels costums i la presència d'una nova classe: el proletariat, que pensava en una emancipació de les noves regles. La necessitat d'expiar tants pecats va fer reaccionar al poder religiós en aquests dos exemples a París i a Barcelona. La separació de l'església de l'Estat eren al darrera d'aquest clima de confrontació.

Dimarts, 1 de febrer, 19h

1927: El concurs del Palau de les Nacions a Ginebra.

Desprès de la primera guerra mundial (1914-1918), la nova Europa aspira a ser capdavantera d'una política diferent que eviti catàstrofes com l'anterior. La constitució de la Societat de Nacions demana d'una arquitectura que la representi. El concurs aclarirà moltes coses.

Dimarts, 1 de març, 19

6.- 1931-1933: el concurs del Palau dels Sòviets a Moscou.

La necessitat d'una arquitectura que aculli la seu del Partit Comunista Soviètic, serà l'oportunitat de mostrar el laboratori de formes que competiran per guanyar-lo.

Dimarts, 5 d'abril, 19h

1937: l'Exposiciò Internacional de Paris.

El pavelló d'Alemanya i el de la URSS estaven enfrontats al Sena. Desafiant-se reivindicaven un poder sobre el món que l'arquitectura acompanyava. Gairebé amagat, el pavelló de la República Española presagiava una catàstrofe en cadena que no tardaria en arribar.

Dimarts, 10 de maig, 19h

1971-1977: el centre Georges Pompidou de Paris.

Un enorme solar al cor de la ciutat ple de significats, havia de ser aprofitat per la seva revitalització. El concurs internacional del futur museu es indicatiu de quins eren els interessos dels polítics del estat francès.

Dimarts, 7 de juny, 19h

1991-1995: el MACBA de Barcelona.

Les Olimpíades de 1992, varen suposar reformes dràstiques al teixit social i urbà de la ciutat de Barcelona. El Raval en va sortir perjudicat. El MACBA es un exemple de les manipulacions polítiques que l'arquitectura ens pot oferir sense donar-nos a canvi més que una imatge gens nova, sense possibilitats ni contingut.

Dimarts, 28 de juny, 19h

1965-2013: les torres bessones de New York.

L'atemptat contra dues de les arquitectures més representatives del poder occidental va desfermar una batalla política per engegar la reconstrucció i assegurar-ne el seu valor simbòlic.