MARIA LADO DIU OS, MAMA, SÍ?

Maria Lado diu ÓS, MAMA, SÍ?

acompanyada de la traductora Sònia Moya
del poeta Gonzalo Hermo
i de l'editora de Godall Edicions, Matilde Martínez

Divendres, 18 d'octubre 2024, 18:30h.
Nollegiu del Clot

Rere els versos màgics, delicats i salvatges de la María Lado ressonen les veus antiquíssimes dels rituals de benvinguda i de protecció: mots que expliquen a l'ésser que acaba d'arribar com és la vida que descobreix a cada pas i de la qual encara ignora els perills i els esculls; cants que li recorden l'arrel i l'estirp; visions que li evoquen les boires, el fred i les pluges atlàntiques on la tribu hi té el niu.

Ós, mama sí? és alhora una cançó de bressol, una cerimònia de benvinguda i un conjur. Un llibre que us permetrà conèixer una gran poeta gallega per primer cop traduïda al català per la també poeta Sònia Moya.

María Lado

(Cee, 1979) és escriptora, sobretot poeta, tot i que també ha publicat novel·la, relat, conte infantil, guions radiofònics i textos per a teatre. Ha format part del Batallón Literario da Costa da Morte, on va començar a recitar i a publicar, mentre participava en diversos títols del col·lectiu. Com a poeta, ha publicat A primeira visión (1997), Casa atlántica, casa cabaret (2002), Berlín (2005), Nove (2008), Amantes (2011), Oso, mamá, si? (2015) —que va ser triat com a millor llibre de poesia a la I Gala do Libro Galego—, i Gramo Stendhal (2020). També ha escrit Uralita (2020) a dues mans amb l'actriu Iria Pinheiro. De la seva escriptura dramàtica destaca Anatomía dunha serea, en col·laboració amb Iria Pinheiro, que va ser premi María Casares al millor guió. El seu interès per la interpretació i l'oralitat l'ha dut a experimentar en la poesia escènica a través de diferents projectes. Va ser una de les creadores del col·lectiu Poetas da Hostia i, des del 2005, manté amb Lucía Aldao el duet Aldaolado. Juntes han publicat el llibre Ninguén morreu de ler poesía.