EL PRIMER HOMBRE

Assutzena diu:

Aquesta és una recomanació múltiple. Segurament molts de vosaltres aquests dies heu llegit, rellegit o sentit a parlar sobre La pesta d'Albert Camus. Jo vull aprofitar-ho per recomanar una sèrie de llibres d'aquest autor, tant per aquelles persones que l'acaben de descobrir o de llegir per primer cop, com per aquelles que han llegit altres obres seves.

Com anava dient, la reaparició en les discussions literàries de La pesta em serveix d'excusa per parlar-vos de El hombre rebelde, Los justos i El estado de sitio (no es disposa de les corresponents traduccions al català). El primer és un assaig i els dos últims són dues obres de teatre, i tots tres llibres, junt amb La pesta, pertanyen el que el mateix Camus va anomenar el ‘Cicle de la revolta' (o de la rebel·lia).

Però la cosa va més enllà i La pesta, a part de pertànyer a aquest cicle, serveix a l'autor de lligam amb l'altre cicle que ell anomenà el ‘Cicle de l'absurd', l'estadi anterior a la rebel·lia i que comprèn la coneguda novel·la L'estrany (o El extranjero), l'assaig El mite de Sísif i les dues obres de teatre El malentendido (un cop més, no hi ha traducció al català) i Calígula.

Us recomano ferventment tots aquests títols, però en especial (a part de L'estrany o La pesta) us recomano Calígula: una obra de teatre que comença la desesperació de l'emperador romà que dona el títol a l'obra arran de la mort de la seva germana i amant que el portarà a la desmesura, a la tirania i a la recerca de l'absolut, conduint així a la destrucció de tot i d'ell mateix.

Ese hombre del título sería el padre del niño Jacques Cormery, protagonista de esta historia. Pero de este padre emigrante, que murió en el frente durante la primera guerra mundial y que se había casado con una menorquina analfabeta y casi muda con la que apenas dispuso del tiempo necesario para tener dos hijos, poco se sabrá. Los pobres no tienen historia, o tan sólo aquella que les otorgan las guerras y las revoluciones. El verdadero primer hombre es el hijo : sin padre, educado en un miserable barrio periférico de Argel por una abuela autoritaria, que le inflige castigos corporales ante una madre impotente, exhausta por su trabajo «en casas ajenas», ¿cómo y por qué caminos llegó ese niño indigente a convertirse en Premio Nobel de Literatura ? El caso es que esta novela, que narra cómo ese niño va haciéndose lentamente, construyéndose a sí mismo, tan diferente de lo que cabría esperar de él por sus orígenes, se nos aparece como la historia de la propia niñez de Albert Camus.