De la Guerra
Von Clausewitz, Carl
Carl von Clausewitz (1780-1831) va conèixer la duresa del combat des de la infantesa: amb només dotze anys ja servia com a cadet a la campanya del Rin contra la França revolucionària. Tanmateix, la seva veritable metamorfosi intellectual va començar a l'Acadèmia Militar de Berlín sota el mestratge de Gerhard von Scharnhorst, que va despertar en ell un rigor filosòfic poc habi...
Synopsis
Carl von Clausewitz (1780-1831) va conèixer la duresa del combat des de la infantesa: amb només dotze anys ja servia com a cadet a la campanya del Rin contra la França revolucionària. Tanmateix, la seva veritable metamorfosi intellectual va començar a l'Acadèmia Militar de Berlín sota el mestratge de Gerhard von Scharnhorst, que va despertar en ell un rigor filosòfic poc habitual en la casta militar. El desastre de Jena el 1806 i la posterior captivitat a França van marcar-lo per sempre, tot revelant-li la necessitat urgent de reformar l'Estat i l'exèrcit prussià davant la nova era napoleònica. El 1812, mogut per la fidelitat als seus principis i decebut per l'actitud pusillànime de la cort prussiana, va prendre la decisió d'allistar-se a l'exèrcit rus i combatre la invasió de Napoleó. Després de tenir un paper clau en les campanyes finals per alliberar Prússia i la resta d'Alemanya del jou francès, el recel polític de la monarquia prussiana el va relegar a la direcció de la Kriegsschule. Allà, en estreta complicitat intellectual amb la seva esposa, Marie von Brühl, va dedicar gairebé dues dècades a madurar la seva gran obra teòrica, Vom Kriege, abans que el còlera se l'emportés sobtadament a Breslau el 1831. Rescatat per la mateixa Marie, que va ordenar i editar els seus manuscrits fragmentaris, el llegat de Clausewitz va sacsejar el pensament estratègic mundial. De les dues guerres mundials a la dissuasió nuclear i els conflictes asimètrics del segle xxi, la seva anàlisi de la «fricció», la «boira de la guerra» i, sobretot, la subordinació de la guerra a la política, continuen sent la clau de volta indispensable per entendre el fenomen dels conflictes bèllics a escala global. «La guerra no és un mer acte de voluntat, sinó un fenomen humà matisat per la incertesa, la passió i la raó.»
Artículos relacionados
