Vides potser
Un vigilant de sala de museu reconvertit en detectiu privat rep el seu primer enca`rrec dun client ano`nim. Haura` de seguir lenterramorts dun poble de la costa. Per dur a terme la investigacio´, sinstal·la a la vila i es relaciona amb els seus habitants, amb una identitat que li permet passar desapercebut. Aquesta recerca, a priori rutina`ria, el dura` per un cami´ inesperat amb laparicio´ duna dona excepcional que larrossegara` cap a una passio´ molt particular. Les vides que investiga, juxtaposades amb el dia a dia de linvestigador acabaran mostrant existe`ncies farcides de secrets, zones fosques, fetitxismes i fantasmes personals.
Un recorregut al voltant duna sola pregunta, que potser no te´ una u´nica resposta, elaborat de la manera me´s suculenta i amb el fraseig basculant que caracteritza la prosa de Joan Vigo´.
Joan Vigó Arnau (Barcelona, 1964).
Als vuitanta va ser lletrista de rock n roll i cofundador del fanzine El Plafo´ Contemporani. Ha publicat els poemaris Pastor dantenes (LaBreu, 2017) i Cementiri davions (Adia Edicions, 2018) i la novel·la Haiku a Brooklyn (LaBreu, 2018). Ha fet incursions en el relat a la desapareguda revista Les Males Herbes i en el mo´n de la ra`dio i del cinema (Ponerse al di´a, Pep Bonet, 2015). Actualment escriu exhumacions poe`tiques per a la revista digital La Charca Literaria. Enderiat per la imatge, fa fotografies de vestigis humans sense prese`ncia humana. Abomina del gregarisme. El podeu trobar a mafiamental.blogspot.com i a @mafia_mental.
