Que dos adolescents senamorin no hauria de ser notícia, però de vegades una cosa tan freqüent es converteix, gràcies a lenginy duna ment privilegiada, en un fet duna transcendència colossal. Lamor que Beatriu va inspirar a Dante quan tots dos tenien a penes nou anys fou un esclat de llum que va sacsejar la vida del poeta que a partir de llavors esdevingué una «vida nova» i, també, la història de la literatura. Ara bé, per superar la tradició i inaugurar la poesia moderna, calia que Beatriu morís jove, com després també morí jove la Laura de Petrarca. I aquesta absència, aquesta separació definitiva de lestimada, va donar peu a aquest llibre, que ens continua meravellant com si hagués estat escrit avui mateix
