Un llibre revolucionari i inclassificable. L'actitud és això.
Perplexos, una tarda destiu Max Besora i Borja Bagunyà comencen a sentir comentaris elogiosos sobre el gènere del trap. Sadonen que en saben ben poca cosa, al marge de reconèixer que és la primera expressió musical que sels escapa generacionalment de les mans. La ignorància sobre qualsevol cosa preocupa i esperona els intel·lectuals, de manera que, coordinats però cadascú a la seva manera, inicien respectives investigacions sobre la matèria. Max Besora emprèn una quixotesca cerca de la veritat per sales de concerts, els baixos fons de la ciutat i els polígons de la perifèria, on pensa trobar lessència del trap.
Per contra, Borja Bagunyà creu que la veritat la trobarà ajagut al sofà, rumiant molt intensament sobre si el trap és contracultural o bé és lexpressió màxima de la cultura de masses. El resultat de les seves disquisicions és una raresa en la nostra literatura. Un llibre de ficció i de no-ficció, dinvestigació gonzo i de meditacions ferotges i incisives pròpies de David Foster Wallace.
