- Editorial:
- ANAGRAMA
- Any d'edició:
- 2015
- ISBN:
- 978-84-339-1520-7
- Pàgines:
- 272
- Enquadernació:
- Otros
- Traductor:
- SÁNCHEZ VAQUÉ, ORIOL
- NOLLEGIUDisponibilitat inmediata
- NOLLEGIU CLOTDisponibilitat inmediata
- NOLLEGIU PALAFRUGELLDisponibilitat inmediata
SUBMISSIÓ
HOUELLEBECQ, MICHEL
Disponibilitat:
França, 2022. Els partits tradicionals s?han enfonsat i Mohammed Ben Abbes, líder d?una nova formació islamista, derrota la candidata del Front Nacional a les eleccions presidencials. En François, un professor universitari fastiguejat de la docència i de la seva vida sexual, veu com la transformació que segueix l?arribada del nou president altera la vida dels francesos i li depara un futur inesperat. Els jueus emigren, les dones canvien les faldilles per les bruses llargues i els pantalons i alguns comerços tanquen o reorienten el negoci. La Sorbona és una universitat islàmica on els professors conversos gaudeixen de salaris excel?lents i tenen dret a la poligàmia. I, com Huysmans, l?escriptor del segle XIX convertit al catolicisme, en François sospesarà pronunciar les paraules que li obriran les portes d?una nova vida: «No hi ha més déu que Al?là i Mahoma és el seu profeta.»
Submissió va arribar a les llibreries franceses el dia de l?atemptat contra Charlie Hebdo i Houellebecq, acusat d?islamofòbia, va afirmar: «No prenc partit, no defenso cap règim. He accelerat la història, però no puc dir que sigui una provocació, perquè no dic coses que consideri falses només per posar nerviosos els altres.» Més enllà de la polèmica, Submissió és una novel?la de «política ficció», una faula pertorbadora en què coexisteixen intuïcions poètiques, efectes còmics i una melancolia fatalista.
«Divertida, impertinent i desesperada, Submissió amaga una lliçó inaudita. Menys escandalosa del que s?ha dit i més subtil del que sembla» (Sébastien Lapaque, Le Figaro).
«No és només un escriptor de sàtires, sinó un escriptor de sàtires ?sincer?, francament entristit pels disbarats de la història i per la bogeria humana, i això és més inusual» (Adam Gopnik, The New Yorker).
