Antònia Vicens (SantanyÃ, Mallorca, 1941) El 1967 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la 39º a lÂ’ombra i ha destacat amb tÃtols com Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos. El 2009 lÂ’evolució del seu procés dÂ’escriptura desemboca en Lovely, un poemari que esdevé la revelació dÂ’una veu singular, demolidora, que converteix lÂ’autora en una de les grans veus poètiques actuals, seguit de Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (LaBreu Edicions, 2017), Premi Cavall Verd de la CrÃtica i Premio Nacional de PoesÃa (2018), i lÂ’antologia Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre. Ha rebut la Creu de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ramon Llull del Govern Balear, el Premi Josep M. Llompart de lÂ’Obra Cultural Balear, la Medalla dÂ’Or de la Vila de SantanyÃ; la Medalla dÂ’Or de la Ciutat de Palma; el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Jaume Fuster de lÂ’Associació dÂ’Escriptors en Llengua Catalana.
Amb Pare què fem amb la mare morta, Vicens confirma aquesta capacitat per esgarrifar mentre emociona, aquesta vegada posant com a centre de l’experiència de pèrdua la mort de la mare, envoltant-la de mite i una sensibilitat poètica del tot singular i d’extraordinà ria força.
