'Oceà dincertesa' és una passa més en el periple poètic de lautor. Una passa que va afinant-se, que cerca darribar a lessencial. Una poesia del no dit, del silenci; perquè (sovint) el silenci parla més que les paraules. A lepíleg, Laia Llobera observa que «Serrahima no ens proposa de navegar per cap aventura sinó que parteix dun estat interior dintempèrie permanent.» La vida com un oceà dincertesa on ens submergim per provar de trobar-nos; i, trobant-nos a nosaltres mateixos, trobar (tots) els altres i el món; descobrir-nos i redescobrir-nos.