NON LEAS: CURS DE LITERATURA GALLEGA CONTEMPORÀNIA

Aquest és un cicle que perseguíem d’ençà que vam obrir la Nollegiu del Clot on ja sabeu que vam decidir tenir un espai dedicat a la literatura gallega i als llibres en gallec. Amb el tancament del Clot continuarem defensant la literatura gallega des del Poblenou mentre no reobrim la del Clot en un altre local. Ens semblava que, gallecs i gallegues afincats a Barcelona i Catalunya a part, hi ha gent que té molta curiositat pel recorregut d’aquella literatura des del segle XIX.

Dit i fet ens hem posat d’acord amb Gonzalo Hermo que va saludar la iniciativa amb entusiasme i hem preparat aquest cicle que us servirà per conèixer, entendre i celebrar les lletres gallegues que ens han donat grans autores i autors i grans obres durant els últims 150 anys. Es tracta d’un recorregut cronològic, sí, però de gèneres ben diferents. Quan acabeu el cicle, que Gonzalo Hermo impartirà en català però on escoltarem el so del gallec a través de les seves obres i, segurament, d’algunes intervencions dels participants, tindreu al cap una imatge d’aquest recorregut tant divers com apassionant.

Els llibres proposats els podreu llegir en gallec original o en català i castellà en el cas que hi hagi disponibles traduccions.

El cicle el celebrarem un dijous al mes entre octubre i maig a la Nollegiu del Poblenou a les 18:30h i ens allargarem, més o menys, fins a les 20h. Podreu assistir-hi en directe via zoom.

13 d’octubre
Follas novas, de Rosalía de Castro. Aproximació a la literatura del Rexurdimento. (Traducció disponible al castellà)

Dibuixarem una panoràmica general de la literatura gallega del segle XIX, moment en què es recupera el gallec com a llengua literària després de l’esplendor medieval i el silenci dels nomenats “Séculos Escuros” (segles XVI-XVIII). Rosalía de Castro, figura fundacional da literatura gallega contemporània, es l’autora triada com a representant del “Rexurmiento”, moviment literari i cultural que té el seu equivalent en la Renaixença catalana.

10 de novembre
Cousas, de Afonso D. Rodríguez Castelao. L’època del grup Nós (I). (Disponible la traducció en català i castellà)

El període de la literatura gallega que comprèn el primer terç del segle XX s’anomena “època de Nós”, en referència a la revista fundada el any 1920 per un grup d’intel·lectuals galleguistes joves. És el moment en què la literatura gallega s’universalitza i rep la influència de les avantguardes europees. En aquesta segona sessió, llegirem una les obres més valorades de Castelao, un dels màxims referents del galleguisme i la literatura del segle XX.

15 de desembre:
O porco de pé, Vicente Risco. L’època del grup Nós (II). (Disponible traducció al català)

Aprofundirem en la literatura de l’època de Nós a través de la lectura d’O porco de pé, de Vicente Risco, considerada una de les millors novel·les de la primera meitat del segle XX. Hi haurà oportunitat de repassar la trajectòria de una figura central i polèmica del grup Nós, la de Vicente Risco, que va transitar del nacionalisme a l’acceptació de la dictadura franquista.

19 de gener
Merlín e familia, Álvaro Cunqueiro. La literatura gallega de posguerra (I). (Disponible en castellà però de segona mà)

Després de la guerra civil, la literatura gallega entra en un període de silenci, del qual sortirà cap a 1950, amb la fundació de l’editorial Galaxia. Álvaro Cunqueiro, que havia estat un poeta jove de preguera, es descobreix ara com un del narradors més originals del moment, amb obres que pertanyen al cànon gallec, com ara Merlín e familia.

9 de febrer
A esmorga, Eduardo Blanco Amor. La literatura gallega de posguerra (II). (Disponible traducció al català i al castellà i versió cinematogràfica)

Considerada per bona part de la crítica com la millor novel·la gallega de tots el temps, A esmorga retrata la dura realitat de la Galícia de la postguerra. La comentarem tenint en compte la trajectòria del seu autor, Eduardo Blanco Amor, figura essencial, però discutida, de la història literària de Galícia.

9 de març
Punto de ebullición, Miriam Reyes (ed.). Aproximació a la poesia gallega comtemporània. (Antologia bilingüe)

Farem una panoràmica de la poesia gallega del període autonòmic a través de una antologia preparada per Miriam Reyes, que recull una part essencial de las poètiques d’aquest període, marcades per la diversitat d’estils i la vocació d’universalitat.

13 d’abril
O cervo e a sombra, Diego Ameixeiras. Aproximació a la narrativa gallega actual (I). (Pendent de sortir traducció al castellà)

La narrativa gallega es consolida i diversifica com a gènere literari durant el període autonòmic. Proposem la lectura de l’última obra d’un dels autors joves més prolífics i valorats de la narrativa gallega actual, Diego Ameixeiras, mestre de la novel·la negra, que ha rebut el premi de la Crítica de l’any 2022.

11 de maig
Os seres queridos, Berta Dávila. Aproximació a la narrativa gallega actual (II). (Disponible traducció al castellà)

Berta Dávila és probablement la narradora jove més valorada de la narrativa gallega actual. La seva última obra, Os seres queridos, ha guanyat el prestigiós premi Xerais, amb una línia d’escriptura autoficcional que rebut l’acceptació unànime del públic i la crítica.

Llicenciat en Filologia Gallega i doctor en Lingüística per la Universitat de Santiago de Compostela, GONZALO HERMO (Rianxo, Galícia, 1987) ha impartit docència a les universitats de Santiago i a l’Autònoma de Barcelona. Actualment viu a Barcelona, és professor d’ensenyament mitjà i del curs avançat de poesia de l’Escola de Lletres de Tarragona.

Ha publicat tres llibres de poesia: Crac (2011), Celebración (2014), traduït al català per Godall Edicions i al castellà per La Bella Varsovia, i A vida salvaxe (2018), autotraduït al català (Godall Edicions, 2019). Per la seva obra poètica, ha rebut el Premi de la Associació Espanyola de Crítics Literaris (2014), el Premi Nacional de Literatura en la modalitat de Poesia Jove «Miguel Hernández» (2015) i el Premi de Poesia Afundación (2018).

El 2020 guanya el premi Repsol de Narrativa per la seva primera novel·la, Diario dun enterro, que al any següent apareix en català a Lleonard Muntaner sota el títol L’enterrament.

Ha traduït literatura catalana al gallec i literatura gallega al català i castellà. És membre fundador de l’editorial Chan da pólvora, amb seu a Santiago de Compostela.