NOFILMEU 2021-2022: CICLE D'APROXIMACIÓ AL CINEMA

NOFILMEU 2021/2022

Segona edició d’un cicle que vam començar l’any passat i que va tenir un gran èxit de públic i crítica. Portàvem temps parlant de fer alguna cosa sobre cinema però no trobàvem ni el moment ni la persona per fer-ho. I un dia, parlant amb Oriol Alonso Cano, el nostre mestre particular de filosofia, ens vam adonar que ell era la persona adequada. La seva mirada humanista sobre el setè art ens servirà per fer una història del cinema que ens permetrà acostar-nos-hi amb una mirada pluridisciplinar: històrica, humanística, social i tècnica i demostrar-nos que darrera de tot bon cinema hi ha una aspiració a assolir i plasmar la bellesa en les seves múltiples formes.

COM?

Les nou sessions es desenvoluparan un dimecres cada mes a les 19h. Es podrá seguir presencialment a la Nollegiu del Poblenou i ho retransmetrem en direccte via zoom si no podeu venir. I i si no podeu “venir” tampoc via zoom ho podreu recuperar en diferit.

QUI ÉS EL NOSTRE DIRECTOR-GUIA? Oriol Alonso Cano

Doctor en Filosofia i graduat en Psicologia, ha realitzat estudis i treballs, entre d’ells d’anàlisi cinematogràfica, que han estat publicats en revistes especialitzades tant nacionals com internacionals de filosofia, psicologia, belles Arts, antropologia, medicina, sociologia o política. És professor en diverses universitats i forma part de projectes culturals varis. Escriptor i articulista en diversos mitjans de comunicació, és autor de Encarnaciones del capitalismo (Carena, 2014), Experiencia de ausencia (Anthropos, 2015) i coordinador d’Archipiélago. Retrato polifónico de Rafael Argullol (Ediciones del Subsuelo, 2015). Ha publicat també el poemari La carícia del fantasma.

PROGRAMA 2021-2022

20 d’octubre, 19h Presencial al Poblenou i via zoom.
BUSTER KEATON: EL COS EXPEDIT DEL NO-RES

Anys 20. Keaton i Chaplin acaparen l’industria del cinema amb una obra on, entre d’altres qüestions, el cos i la seva expressivitat juga un paper essencial. Són cossos que parlen, que es sotmeten a infinites proves, corporalitats, en definitiva, que conjuguen la subtilesa d’allò simbòlic amb el desafiament de les lleis de la física. Endinsar-nos en el cinema de Buster Keaton és penetrar en unes imatges on la corporalitat s’erigeix en un mecanisme fonamental de significació.

Algunes pel·lícules de referència:

El navegante (Buster Keaton, Donald Crisp, 1924)
El maquinista de la general (Buster Keaton, Cyde Bruckman, 1927)
The Cameraman (Edward Sedgwick, Buster Keaton, 1928).
Sunset Boulevard (Billy Wilder, 1950)
Candilejas (Charles Chaplin, 1952)

3 de novembre, 19h Presencial al Poblenou i via zoom.
TERROR I CRÍTICA SOCIAL: ELS CRITS DE L’ABISME

La historia del cinema de terror està repleta de pel·lícules que, sota el vernís de la sang explícita i la carn perforada, estableixen una crítica esfereïdora contra determinats criteris que dominen l’inconscient col·lectiu de la societat en la que sorgeixen. Racisme, apatia social, consumisme desbocat... El cinema de terror, més enllà del que pot considerar-se en un primer moment, pot convertir-se en una eina subversiva, de pensament crític, contra determinats valors socials dominants.

Algunes pel·lícules de referència:

La semilla del ciablo (Roman Polansky, 1968)
La matanza de Texas (Tobe Hooper, 1974).
El amanecer de los muertos (George A. Romero, 1978).
Candyman (Bernardo Rose, 1992)
Saw (James Wan, 2004)

1 de desembre, 19h Presencial al Poblenou i via zoom.
KUBRICK I LA BELLESA DE LA REPETICIÓ

Ningú ha filmat l’espai (físic i sideral) com ell. Ningú ha enquadrat l’embrutiment humà com ho van fer els seus ulls. Genialitat forjada en la cerca de l’escrupolositat i l’afany de perfecció, la figura i l’obra de Kubrick ha esdevingut un trenca closques impossible de composar per la indústria cinematogràfica. El seu cinema transcendeix els llindars de la seva acurada posada en escena o de la meticulositat descriptiva dels seus guions i es transforma en tota una experiència que transfigura completament a l’espectador.

Algunes pel·lícules de referència:

Atraco perfecto (Stanley Kubrick, 1956).
2001: Una odisea en el espacio (Stanley Kubrick, 1968).
La naranja mecànica (Stanley Kubrick, 1972).
Barry Lyndon. (Stanley Kubrick, 1975).
La chaqueta metàl·lica (Stanley Kubrick, 1987).
Eyes Wide Shut (Stanley Kubrick, 1999).

12 de gener, 19h Presencial al Poblenou i via zoom.
NOUVELLE VAGUE O EL CINEMA COM ENDINSAMENT A LA REALITAT

Hollywood de finals dels 50 i principis dels 60: Un negoci més o menys rentable però que cada cop més s’encamina a atraure l’atenció de les masses. D’aquesta manera, el cinema, en la seva dimensió més popular, s’allunya progressivament de la cerca d’aquella experiència màgica i quasi mística, però també pedagògica, que comportava un canvi en la percepció i experiència de l’espectador. Autors i autores com Agnès Varda, François Truffaut, Godard, entre molts d’altres, redefiniran les pautes cinematogràfiques per, d’aquesta manera, retornar a les arrels vivencials del cinema.

Algunes pel·lícules de referència:

Los 400 golpes. (François Truffaut, 1959)
Hiroshima mon amour (Alain Resnais, 1959).
Al final de la escapada (Jean-Luc Godard, 1960)
Cleo de 5 a 7 (Agnés Varda, 1962).
El amor en fuga (François Truffaut, 1979)

9 de febrer, 19h Presencial al Poblenou i via zoom.
WESTERN: CONQUESTA I PERDICIÓ DEL GÈNERE HUMÀ.

Històricament el Western ha estat un gènere gloriós, un espai en el que es manifestava, d’una forma més o menys crepuscular, la nuesa i cruesa de la condició humana. Amistat, desig, amor, lleialtat, covardia, fraternitat...Un autèntic mosaic de les passions i caràcters que dibuixen al gènere humà en tota la seva misèria i grandesa. De la mà de Hawks, Ford, Peckinpah, Leone, entre d’altres, passejarem per aquest immens mosaic existencial.

Algunes pel·lícules de referència:

La diligencia (John Ford, 1939)
Río Rojo (Howard Hawks, 1948)
Hasta que llegó su hora (Sergio Leone, 1968)
Grupo salvaje (Sam Peckinpah, 1969)
Bone Tomahawk (S. Craig. Zahler, 2015)

2 de març, 19h Presencial al Poblenou i via zoom.
EL PADRINO: LA VIOLÈNCIA DE LA LLEIALTAT.

És una de les sagues cinematogràfiques més influents de la història del cinema. Tot un referent cultural, El Padrino s’erigeix en un dels monuments audiovisuals més aclamats i admirats. En aquesta sessió tractarem d’analitzar els diferents aspectes que estructuren la saga, així com veurem diversos aspectes importants de la seva narrativa.

Algunes pel·lícules de referencia:

El Padrino (Francis Ford Coppola, 1972)
El Padrino II (Francis Ford Coppola, 1974)
El Padrino III (Francis Ford Coppola, 1990)

6 d’abril, 19h Presencial al Poblenou i via zoom.
DAVID FINCHER: LA CRUELTAT DE LA PRECISIÓ

És un dels directors més importants de la seva generació així com del cinema actual. Sentit del ritme, profunditat, sonoritat, sobrietat que no refusa la exuberància quan es requereix... Tot un geni de la direcció contemporània. En aquesta sessió ens endinsarem en el cinema de David Fincher per veure de quina forma ha construït un llenguatge cinematogràfic que el fan únic en la indústria de Hollywood.

Algunes pel·lícules de referència:

Seven (David Finhcer, 1995)
El club de la lucha (David Fincher, 1999)
Zodiac (David Fincher, 2007)
La red social (David Fincher, 2010)
Perdida (David Fincher, 2014)

4 de maig, 19h Presencial al Poblenou i via zoom.
DECONSTRUIR MULHOLLAND DRIVE

És una de les pel·lícules més enigmàtiques que s’han realitzat en els darrers anys, considerada com la millor pel·lícula del segle XXI, Mulholland Drive constitueix tot un ventall d’imatges evocadores, pertorbadores, punyents que fan d’ella un laberint estètic fascinant i una veritable experiència iniciàtica a l’espectador. En aquesta sessió analitzarem els diferents elements que configuren l’enigma de Mulholland Drive.

Pel·lícula de referència:

Mulholland Drive (David Lynch, 2002).

1 de juny, 19h Presencial al Poblenou i via zoom.
CINEMA SUDCOREÀ CONTEMPORANI: LA SUBTILESA D’ALLÒ EXCESSIU

Ens els darrers 20 anys, el cinema sudcoreà s’ha erigit en un dels espais més importants pel que fa referencia a la experimentació de gèneres, de temàtiques....Així doncs, de la mà de Kim Ki-duk, Park Chan-wook, Hong Sang-soo entre d’altres s’obriran tot un ventall de possibilitats narratives i visuals dins el cinema que en aquesta sessió tractarem d’esbrinar i analitzar.

Algunes pel·lícules de referència:

Sympathy for Mr. Vengeance (Park Chan-wook, 2002)
Memories of Murder (Bong Joon-ho, 2003)
Hierro 3 (Kim Ki-duk, 2004)
The Chaser (Na Hong Jin, 2008).
Parásitos (Bong Joon Ho, 2019)