Fill de l'?alta aristocràcia barcelonina, la seva actitud rebel el va portar a interessar-se per la modernitat arquitectònica europea ja en els seus temps d?'estudiant, sempre emparat en els seus primers passos per l?'obra, els escrits i la personalitat de Le Corbusier. La defensa radical d'una arquitectura amb finalitat social, una ciutat funcional (industrial, obrera i capital), el va portar als cercles internacionals dels CIAM dels quals en va ser president. Exiliat a EE.UU, la seva presència va guanyar internacionalitat: America Llatina i la universitat de Harvard, d?'on en va ser degà i els edificis que va construir a New York i a Cambridge, no li van fer oblidar la seva ciutat, l'?illa de Eivissa i l?'amistat de Joan Miró.