Text de contracoberta
Fou la primera poeta moderna de la literatura catalana i una figura central de lEscola Mallorquina i del sistema literari del moment. Va traduir Mistral, Manzoni, Petrarca, Teresa de Jesús, Francis Jammes i Giovanni Pascoli. Despertà ladmiració de Josep Carner, Víctor Català, Salvador Espriu i Josep Maria de Sagarra, entre molts altres, i Maria-Mercè Marçal i una bona colla de poetes contemporànies, «donzelles de lany 2000», han homenatjat i correspost al seu llegat al tombant dels segles XX i XXI. És innegable que Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 Llucmajor, 1958) és un dels noms de referència de la literatura catalana. El volum que teniu a les mans, Maria Antònia Salvà. Fragments duna vida, ressegueix la seva trajectòria artística i personal, i constata, amb la prosa sempre accessible i rigorosíssima de Lluïsa Julià, el pes i la rellevància duna autora que, passats més de cent cinquanta anys del seu naixement, continua essent pionera i referent.
Biografia de lautora
Lluïsa Julià (Barcelona, 1958). És investigadora, assagista i crítica literària. El seu camp de treball és la literatura moderna i contemporània. Ha fet estudis sobre Joaquim Ruyra (sobre qui va fer la tesi doctoral) i la generació descriptors modernistes. Són de referència els seus treballs per establir la genealogia de les escriptores en llengua catalana, des de Maria Antònia Salvà i Víctor Català fins a la modernitat de Maria Àngels Anglada, Maria- Mercè Marçal o Felícia Fuster. Ha dedicat nombrosos articles i publicacions a la figura de Maria Antònia Salvà, entre els quals destaquen els inclosos a Tradició i orfenesa. Per a una genealogia de lescriptora catalana (Lleonard Muntaner, Editor, 2007), Epistolari entre Josep Carner i Maria Antònia Salvà (Epistolari Josep Carner-3, 1997), ledició de Mireia (2004), de Frederic Mistral, en què es restitueix la traducció en vers de Salvà, ledició de Viatge a Orient (1998) o la recent antologia Entre floricultores (2021). També ha coordinat jornades i estudis recollits a Lectures sobre Maria Antònia Salvà (1996) i Escriure sense context. Jornades sobre Maria Antònia Salvà (2009), fruit aquest últim de les sessions que es van dedicar a lautora lany 2008.
