Cada poema té un tou de saviesa que ens haurem de guanyar a pols, una saviesa transfigurada en tota mena danimals, com si fos una faula.
M. Dolors Coll Magrí (Almenar, 1960). Laboralment, ha conreat les pes de poeta, pagesa i professora. Ha treballat un any a Londres (1988) i tres a Poznan (Polònia, 1989-1992). Ha publicat els llibres de poesia Rés a mida (2000, Pagès Editors), Niu en blanc (2003, Pagès Editors), En sordina (2015, Editorial Meteora) que integren la trilogia Terrestrès, Rostoll (2014, Godall Edicions), Corpuscles (2017, Godall Edicions) i El còdol i els seus cercles (2019, Pagès Editors), 34è Premi de Poesia Miquel Martí i Pol. Viu a Sant Cugat del Vallès.Poemes que tensen la llengua a base de jocs fònics i gràfics, humor surrealista dut al límit de lexigència Aquesta mateixa tensió és la que vol transmetre al lector aquest grapat de mals pensaments poètics. Tanmateix, més enllà de la bretolada, cada poema té un tou de saviesa que ens haurem de guanyar a pols, una saviesa transfigurada en tota mena danimals, com si fos una faula. I això que tots neixen dels pitjors dels nostres defectes: lenveja, el narcisisme, legoisme, lodi Dolors Coll no és gens complaent, però confia en la intel·ligència i la intuïció per dur-nos a la cleda.
