La traducció ha servit de paradigma per significar el pensament. La filosofia shi veia, congost amunt, riu amunt, sempre duna riba a una altra. Per Arnau Pons, la traducció és, però, abans que cap altra cosa, desig daltri. Només així pot esdevenir, en un segon moviment, una mena de biografia, i llavors, de manera implícita, un acte crític. Ben igual que la poesia. Laplec de textos que el lector té ara a les mans no va ser concebut ni pensat com a tal, amb la premeditació de fer un llibre. És el testimoni dun encontre rere laltre, sempre amb un neguit compartit i a les envistes duna col·lectivitat. La brúixola apuntava tothora cap al mateix punt cardinal: el reconeixement duna singularitat i duna diferència. Cada vegada, el traductor shi confia i shi despulla. Ve a ser, vist en perspectiva, com una guixada feta a la paret en caminar. Traç discontinu en una cultura que és, per un caprici del destí, la de la llengua materna, però alhora, per una sensibilitat que ve duna genealogia buscada, probablement la més inquietant. Mai no haurà esquivat les topades, sinó que les haurà acollit, les haurà provocat, perquè només així podia inscriure un rastre viu en el moment nebulós que li ha tocat viure.
