Un llarg poema fragmentat o una sèrie de breus poemes aforístics que funcionen com un conjunt: La desaparició és una qüestió de perspectiva.
Ricard Mirabete i Yscla (Barcelona, 1971). Poeta, filòleg i crític literari. Ha publicat vuit llibres de poesia: Última ronda (La Magrana, 1999), premi Amadeu Oller, La gran baixada (Emboscall, 2004), Les ciutats ocasionals (Témenos, 2009), Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental, Radar (Témenos, 2012), De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna) juntament amb el poeta David Caño i el fotògraf Carles Mercader (Tanit, 2014), Nuclear (Terrícola, 2015), Cel estàtic delevadors (Gregal, 2016) i Esdeveniment (Edicions 3i4, 2017). La seva obra també és present a Poesia a la frontera (March Editor, 2011) i Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011). Ha escrit crítica literària a diaris i revistes culturals com ara Benzina, El Punt Avui, Reduccions i Poetari. També ha col·laborat a Núvol, el digital de cultura. Manté en actiu el blog de literatura Última ronda des de 2007 i és director de la col·lecció Poesia 3i4 des de 2016.Amb La desaparició, Ricard Mirabete culmina un llarg cicle poètic de dissolució del jo i depuració destil fins a límits metafísics. I tanmateix, és una poesia ben arrelada a la matèria, ja que la connexió amb el món és ben palesa a través de la mirada i el tacte la mà que palpa, pinta i escriu, de loïda musical i el gust plàstic. Tots els sentits mantenen un diàleg amb una realitat gens complaent, i ens duen a una profunda reflexió tintada dimatges poètiques. Un llarg poema fragmentat o una sèrie de breus poemes aforístics que funcionen com un conjunt: La desaparició és una qüestió de perspectiva.
