JOCS DE VIDA

A partir de la identificació de Wittgenstein entre ‘jocs de llenguatge’
i ‘formes de vida’ Israel Clarà basteix un poemari que es torna
el mural dels diferents àmbits on el llenguatge de la raó poètica
predica del món i de la condició humana. La realitat que sovint
substitueix l’escriptor amb la dosi justa d’imaginació i de memòria
deformant –potser per suportar el pes de l’existència–, és present
en cada icona de l’esperit. En aquest llibre apassionat hi ha poemes
que parlen del petit príncep que som i de la rosa, de la barbàrie i la
fragilitat i de la transcendència de l’ànima en diàleg amb l’univers. Hi
són presents els autors i les referències que han influenciat l’autor.
Una obra amb un pròleg i un epíleg esplèndids de Cristina Àlvarez
Roig i Coloma Lleal per fer més nítid el somni.