Guillem Viladot (Agramunt, 1922 – Barcelona, 1999) va ser una figura polifacètica que va festejar i excel·lir en múltiples llenguatges artÃstics: el poètic, el literari, l'experimental, el periodÃstic, el plà stic... Viladot va ser un home fermament arrelat al seu poble d'origen, Agramunt, la qual cosa el va fer conscient de les males gestions territorials que hi ha hagut sempre a Catalunya i, alhora, el va permetre fer del seu origen un argument de milità ncia.
En aquest context, Viladot va teixir relacions artÃstiques i d'amistat amb diversos personatges del món de l'art i la cultura que, com ell, emergien entre pobles, cereals i panissos a l'oest de Catalu-
nya: Leandre Cristòfol, Josep Iglésias del Marquet, LluÃs Trepat, Josep Vallverdú, Daniel Gelabert, Albert Coma Estadella, Josep Guinovart i Manuel de Pedrolo. Aquestes relacions que Viladot va començar a establir a la dècada dels cinquanta van dilatar-se al llarg dels anys i es feren indestriables de la seva carrera artÃstica i literà ria. Fent pinya, xarxa, aquest grup de creadors va anar conquerint espais culturals i tornant a projectar feixos de claror en la penombra més opaca que havia originat el franquisme.
Aquest llibre és fruit de l'exposició homònima i és una obra coral en la que participen Pau Minguet, Cristina Mongay, Jesús Navarro, Marc Verdés, Bárbara Bayarri, Manuel Guerrero, Xavier GarcÃa, Esther Solé i Joan Ramon Veny.
