Al laboratori d’assaigs de Can Verrières s’hi estan coent assumptes de gran transcendència per a la història de Barcelona, Catalunya i Europa. Un Gregori Salicrú jovencell arriba a la fà brica de don Jaime amb aire d’heroi balzaquià per prendre el pols a aquelles operacions; en poc temps, esdevindrà un à crata de cap a peus. Salicrú sabrà que el gegant Joan Cartutxo està destinat a ser la pedra foguera d’una revolta social a les barraques de Can Tunis, i que la mà xima degradació de la humanitat s’amaga rere un nom pretesament alemany: Frank Goldstein. El que en surti, de tot plegat, és una bomba de rellotgeria.
De sobte, una veu sospitosament familiar irromp en el relat. ¿D’on surten, tants impertinents? En tot cas, cal continuar per fer els honors als actors del Relat i acomiadar el temps de la innocència històrica.
JULIÀ DE JÒDAR (Badalona, 1942) és un autor insòlit. Amb aquesta novel·la torna, gairebé a contracor, al centre d’una literatura que li deu, entre d’altres, L’à ngel de la segona mort i El desertor en el camp de batalla. Aquesta és, sens dubte, la seva novel·la més monstruosa.