La Janira va créixer amb la prohibició dapropar-se al mar. Les dones que volien tocar laigua, desapareixien. «Se les mengen els monstres i els éssers que samaguen a labisme», li deia làvia. Per això les noies escrivien a les pedres els noms de les amigues i germanes desaparegudes, per recordar-les. Però el mar era insaciable, perquè fins i tot això semportava.
Tot i així, la Janira, com altres noies del poble, sent la veu del mar, que visita els seus somnis i alimenta el desig de mirar més enllà de les normes que les condemnen a estar lligades. A viure tancades, sense horitzó. I vol descobrir si tot allò que batega entre les roques, a les profunditats del mar, és real o si només són supersticions.
Els fils del mar és un cant a la llibertat, a lacceptació dun mateix, però també és un relat esfereïdor que ens parla del desig, del control, de les cordes que dibuixen fronteres i ens lliguen, de la manera amb què una història pot marcar-nos la pell.
Inés Macpherson (Barcelona, 1982), és llicenciada en Filosofia i treballa al món editorial com a lectora, correctora i redactora. Parla de llibres a La Vanguardia i a El Biblionauta i es dedica a la narració oral des del 2003, especialitzada en el conte literari i dautor. Condueix diversos clubs de lectura i és professora a lEscola dEscriptura de lAteneu Barcelonès. Va rebre el premi revelació en català 2021 atorgat pel Festival 42 (Festival de gèneres fantàstics de Barcelona). Com a autora ha publicat la novel·la juvenil El secret de Lucia Morke (La Galera, 2011) i una versió il·lustrada de la llegenda de Sant Jordi: Santa Jordina (La Galera, 2017). També ha participat a les antologies Extraordinàries. Noves autores de linsòlit (Males Herbes, 2020), Paper Cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury (Apostroph, 2020), Contes per al (des)confinament (Males Herbes, 2020) o La ciutat invisible. Vuit relats ucrònics barcelonins (Sfabula Editorial, 2022), entre daltres.
