EL MITO DE SÍSIFO

Assutzena diu:

Aquesta és una recomanació múltiple. Segurament molts de vosaltres aquests dies heu llegit, rellegit o sentit a parlar sobre La pesta d'Albert Camus. Jo vull aprofitar-ho per recomanar una sèrie de llibres d'aquest autor, tant per aquelles persones que l'acaben de descobrir o de llegir per primer cop, com per aquelles que han llegit altres obres seves.

Com anava dient, la reaparició en les discussions literàries de La pesta em serveix d'excusa per parlar-vos de El hombre rebelde, Los justos i El estado de sitio (no es disposa de les corresponents traduccions al català). El primer és un assaig i els dos últims són dues obres de teatre, i tots tres llibres, junt amb La pesta, pertanyen el que el mateix Camus va anomenar el ‘Cicle de la revolta' (o de la rebel·lia).

Però la cosa va més enllà i La pesta, a part de pertànyer a aquest cicle, serveix a l'autor de lligam amb l'altre cicle que ell anomenà el ‘Cicle de l'absurd', l'estadi anterior a la rebel·lia i que comprèn la coneguda novel·la L'estrany (o El extranjero), l'assaig El mite de Sísif i les dues obres de teatre El malentendido (un cop més, no hi ha traducció al català) i Calígula.

Us recomano ferventment tots aquests títols, però en especial (a part de L'estrany o La pesta) us recomano Calígula: una obra de teatre que comença la desesperació de l'emperador romà que dona el títol a l'obra arran de la mort de la seva germana i amant que el portarà a la desmesura, a la tirania i a la recerca de l'absolut, conduint així a la destrucció de tot i d'ell mateix.

La aparición casi simultánea, en 1942, de ?El mito de Sísifo? y ?El extranjero? reveló al público el talento literario, la sensibilidad ética y la capacidad de reflexión teórica de Albert Camus (1913-1960), para quien narrativa, teatro, ensayo y periodismo fueron medios alternativos para indagar sobre la complejidad, la ambigüedad y la riqueza de la condición humana, así como para plantear y debatir los grandes problemas morales del hombre moderno. ?El mito de Sísifo? se compone de cuatro capítulos y un apéndice («La esperanza y lo absurdo en la obra de Franz Kafka») que estudian, desde enfoques cercanos al existencialismo, esa «sensibilidad absurda» tan presente en gran parte del siglo XX.