EL EXTRANJERO

Assutzena diu:

Aquesta és una recomanació múltiple. Segurament molts de vosaltres aquests dies heu llegit, rellegit o sentit a parlar sobre La pesta d'Albert Camus. Jo vull aprofitar-ho per recomanar una sèrie de llibres d'aquest autor, tant per aquelles persones que l'acaben de descobrir o de llegir per primer cop, com per aquelles que han llegit altres obres seves.

Com anava dient, la reaparició en les discussions literàries de La pesta em serveix d'excusa per parlar-vos de El hombre rebelde, Los justos i El estado de sitio (no es disposa de les corresponents traduccions al català). El primer és un assaig i els dos últims són dues obres de teatre, i tots tres llibres, junt amb La pesta, pertanyen el que el mateix Camus va anomenar el ‘Cicle de la revolta' (o de la rebel·lia).

Però la cosa va més enllà i La pesta, a part de pertànyer a aquest cicle, serveix a l'autor de lligam amb l'altre cicle que ell anomenà el ‘Cicle de l'absurd', l'estadi anterior a la rebel·lia i que comprèn la coneguda novel·la L'estrany (o El extranjero), l'assaig El mite de Sísif i les dues obres de teatre El malentendido (un cop més, no hi ha traducció al català) i Calígula.

Us recomano ferventment tots aquests títols, però en especial (a part de L'estrany o La pesta) us recomano Calígula: una obra de teatre que comença la desesperació de l'emperador romà que dona el títol a l'obra arran de la mort de la seva germana i amant que el portarà a la desmesura, a la tirania i a la recerca de l'absolut, conduint així a la destrucció de tot i d'ell mateix.

Albert Camus (1913-1960) no sólo fue uno de los escritores más prestigiosos de la generación que llegó a la madurez entre las ruinas, la frustración y la desesperanza de la Europa demolida por las dos Guerras Mundiales, sino que el paso del tiempo agiganta cada vez más su figura excepcional y el valor de su obra. " El extranjero " , novela con cuya publicación saltó a la fama en 1942, tiene como referencia omnipresente a Meursault, su protagonista, a quien una serie de circunstancias conduce a cometer un crimen aparentemente inmotivado. El desenlace de su proceso judicial no tendrá más sentido que su vida, corroída por la cotidianidad y gobernada por fuerzas anónimas que, al despojar a los hombres de la condición de sujetos autónomos, los eximen también de responsabilidad y de culpa.

Traducción de José Ángel Valente