En un futur no gaire llunyà, estarà prohibit enterrar els nostres morts per falta despai a la Terra. Només els més rebels o idealistes, intentaran trencar aquesta norma castigada amb duresa. Isobel, una daquestes rebels, arriba a un dels últims cementiris amb la intenció denterrar la seva mare. Ha aconseguit aturar durant algunes hores el procés, però daquí a dos dies, com a molt tard, haurà dincinerar-la tal com obliga la llei.
Per a la noia aquest cementiri es converteix en un paradís on creu que és possible fer realitat el seu desig, i Travis, lenterramorts, és la seva darrera oportunitat i esperança. Però, al mateix temps, suposa per a ella la perdició.
Gerard Guix sinspira en els mons distòpics de tres obres de la ciència-ficció, 1984 de George Orwell, Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i Els androides somien xais elèctrics? De Philip K. Dick, per situar-hi la seva faula futurista, encara que lambient, els personatges i la història sacostin més al món tortuós dels Cims borrascosos dEmily Brontë o als contes gòtics dEdgar Allan Poe.