CURS APROXIMACIÓ A L'ENEIDA 2024-2025

GRAVACIONS DE LES 8 SESSIONS DEL CURS

Virgili, seguint la senda homèrica, va crear, segurament, l'obra d'un sol autor que ha deixat una petjada més fonda en tota la literatura occidental. L'Eneida és un poema que no pot ser més del seu temps i, alhora, fascina i torna a fascinar lectors de totes les èpoques. En tractarem diversos aspectes i ens aturarem a llegir amb deteniment dos dels seus episodis més captivadors: l'amor i desamor de Dido i Eneas i la davallada als Inferns.

Són 8 dijous a les 18:30h a la Nollegiu del Clot o també ho podreu seguir via zoom en directe des de casa. En el cas que no pugueu venir a alguna sessió podreu adquirir l'enregistrament a través del web. Si esteu inscrits al cicle ho podreu fer amb un 50% de descompte.

Pau Sabaté (Barcelona, 1989) és llicenciat en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i traductor. Del grec antic, ha traduït la Ilíada, una antologia de Safo i L'enemic de la barba de l'emperador Julià. Del modern, ha traslladat al català L'última temptació de Nikos Kazantzakis i ha revisat la traducció de Joan Sales de El Crist de nou crucificat, del mateix autor. Més recentment ha traduït Orientacions d'Odisseas Elitis i Epitafi de Iannis Ritsos. L?any 2020 va guanyar el Premi Ciutat de Tarragona Vidal Alcover per una traducció en vers dels bucòlics grecs. És secretari de l'Associació Catalana de Neohel·lenistes i col·labora assíduament a la revista Torre dels Vents.

PROGRAMA:

10 d'octubre Virgili, poeta elusiu

Encara que és un dels clàssics més clàssics de tots els temps, de la persona de Virgili no se'n sap gran cosa. Repassarem el poc que en sabem i el molt que se n'ha suposat i veurem, a través de les Bucòliques i les Geòrgiques, com s'arriba a ser el poeta de l'Eneida.

7 de novembre El deixant d'Homer
La literatura romana culta comença amb una traducció de l'Odissea i l'ombra d'Homer no l'abandona mai; encara menys, és clar, en un poema èpic. L'Eneida combina elements iliàdics amb elements odisseics i fa al·lusions contínues, més o menys evidents, a les dues obres fundacionals de la literatura occidental. Virgili, però, no és en cap cas un imitador servil i sempre imprimeix un caràcter propi, personal o nacional, a les referències homèriques.

28 de novembre Hereus d'Alexandria
Malgrat el patró homèric, l'Eneida no és una simple reescriptura d'Homer. La literatura romana és, en bona part, una literatura hel·lenística, feta per poetes doctes que cultiven un art subtil i al·lusiu. En aquest sentit, i en la manera de tractar certs temes, la distància amb l'èpica grega arcaica no pot ser més gran.

9 de gener Símils, excursos, catàlegs
De la subtil combinació de les dues maneres de fer èpica, o més aviat de la destil·lació de la tradició homèrica a través de l'alambí hel·lenístic, neix el poema que ens ocupa. Virgili, però, circumstàncies històriques i culturals a banda, és un alquimista dels més fins. En continuarem explorant la mestria fixant-nos en aquests tres elements imprescindibles (i potser algun més) de tot bon poema èpic.

13 de febrer Dido i Eneas
L'exploració de la passió amorosa és marca de la casa de l'èpica hel·lenística. Virgili la porta al grau més alt amb una de les històries d'amor i desamor apassionat (i de profundes conseqüències històriques) més famoses de tots els temps. Llegirem atentament el llibre quart de l'Eneida, en què es congria i es desencadena la tempesta.

13 de març El descens als inferns
Dels dotze llibres de l'Eneida, segurament el més suggestiu és el sisè, el viatge al món dels morts. S'hi plasma el tema recurrent de la catàbasi, d'una tradició enormement rica i complexa a la literatura grega i, al mateix temps, és un dels llibres més declaradament polítics de l'obra. En aquesta sessió en tractarem tots dos aspectes.

8 de maig La guerra d'Itàlia
A la segona meitat del poema, la més decididament iliàdica, entren en joc tots els pobles itàlics que Roma havia anat conquerint gradualment, així com la terra mateixa, el país mateix del Laci, prenyat de significat per als romans. En comentarem alguns dels episodis més reveladors i alguns dels més memorables.

5 de juny Posteritat
Virgili ha estat el poeta de referència per a tota la literatura de l'Europa Occidental des de l'endemà mateix, com qui diu, de la seva mort. Veurem com aquest encimbellament no va estar exempt de polèmica en un principi i seguirem algunes traces de l'altíssim poeta a través dels segles.

Traduccions recomanades

En català, Miquel Dolç la va traduir en vers, en uns hexàmetres molt ben fets, per a l'editorial Alpha (1958). També en va fer la versió en prosa per a la Fundació Bernat Metge (1973-78), que costa menys de trobar. La traducció en decasíl·labs de Llorenç Riber, publicada a l'Editorial Catalana (1917) amb il·lustracions de Joan d'Ivori, és una delícia, però encara costa més de trobar que la de Miquel Dolç en hexàmetres. Finalment, la versió en prosa de Joan Bellès, reeditada a La Butxaca, també és aconsellable.

En castellà, la traducció de Javier de Echave-Sustaeta a Gredos segueix de manera molt fidel el moviment del vers llatí i sona molt bé. A la col·lecció Clásicos Universales de Planeta trobareu la traducció de Gregorio Hernández de Velasco, del segle XVI, en decasíl·labs i octaves reials, que és molt curiosa i molt recomanable. Tot just ara ha sortit una nova versió de Dulce Estefanía a Abada que té l'avantatge d'incloure el text llatí i les il·luminacions del còdex Vaticà.