Cinc Poetes Corsos

Sinopsi

250 anys despre´s que Franc¸a arrabasse´s la independe`ncia de Co`rsega, un grapat de poetes fidels a la seva llengua han estat capac¸os, en una mena de Renaixenc¸a (Riacquistu), d'incorporar la poesia corsa a la modernitat. Entre aquests: Ghjacumu Fusina, que es va consolidar aviat com la figura indiscutible de la li´rica, la llengua i la universitat, amb poemes musicats molt populars; Pasquale Ottavi, poeta, narrador, pedagog i lingu¨ista; Francescu Micheli Durazzo, professor, poeta i traductor dedicat a la projeccio´ de la literatura corsa me´s enlla` de les seves fronteres; Patrizia Gattaceca, cantant de renom, actriu i pedagoga, i Stefanu Cesari, atent a tot el que s'escriu arreu i en el que la poesia corsa s'afirma amb tota la viole`ncia de la modernitat. Cap d'ells, pero`, ha renunciat a donar substa`ncia a una percepcio´ singular del mo´n ni ha seguit les este`rils errades dels menyspreadors del lirisme. Mediterranis, llatins, illencs, canten amb una malenconia elegi´aca i amb una energia combativa un mo´n en rui¨nes, pobles deserts, cares inoblidables, l'amor i la mort com una fe, aixi´ i tot, en el ressorgiment de la vida.

Ghjacumu Fusina

(L'Ortale d'Alisgiani, 1940) Poeta, narrador, assagista, traductor, lingüista, lletrista, és una de les grans figures del Riacquistu que, conscient des dels anys setanta de la fragilitat de la llengua i la cultura corsa sota l'embat d'un centralisme que produeix els seus efectes devastadors, s'esforça per a revitalitzar-la. Després d'estudiar literatura a la Sorbona, va exercir de professor, primer a la regió de París abans de tornar a Còrsega. Va participar en la creació de la famosa revista Rigiru així com en la redacció del Mun­tese, el primer diccionari general de la llengua corsa. Va ser professor a la Universitat de Corti. Els seus textos apareixen als llibres de text. La seva poesia, sovint musicada i cantada pels grups més importants de l'illa, el va donar a conèixer al gran públic. A partir d'aleshores, trobem els seus poe­mes a quasi totes les revistes i antologies que s'interessen en la creació literària corsa, a França, però també a l'estranger (Itàlia, Luxemburg, Espanya, Alemanya, Portugal).

Biblio­grafia: Soleils revus (ed. P.-J. Oswald, París 1969); Cantilena veranile (ed. Scola corsa, Bastia 1983); E Sette Chjappelle, Premi del Llibre cors i Premi de l'Assemblea de Còrsega (ed. Albiana, Aiacciu, 1986); Contrapuntu (ed. La Marge, llibre d'art, Aiacciu 1989); Versu cantarecciu (ed. Albiana, Aiacciu 1996); Retour sur images (ed. Sammarcelli, Biguglia 2005); Incontru (ed. Clémentine, Porto-Vecchio 2016).



Stefanu Cesari

(1973, Portivechju) Centra la seva vida al voltant de la poesia. Poeta en llengua francesa i corsa, practica una escriptura bilingüe on les llen­gües es responen entre elles. També és traductor de poesia contemporània, ha participat en diverses revistes i antolo­gies i organitza les Lectures Poètiques de l'Halo a Bastia. Fusiona a l'escenari, durant els tallers de teatre o de creació sonora, el seu discurs poètic amb els espais de la música electrònica, el cant polifònic, el diàleg entre llengües.

Bibli­ografia: Mimoria di a notti / Mémoire de la nuit, ed. Albiana (Aiacciu 2002); A lingua ‘lla Bestia / Forme animale (ed. A Fior di carta, Barettali 2008); Genitori, (ed. Presses littérai­res, Saint-Esteve 2010); Le moindre geste / U mìnimu gestu, Premi del Llibre cors 2013, (ed. Colonna, Aiacciu 2012); Bartolomeo in cristu, Premi Louis Guillaume 2019 (ed. Eo­liennes, Bastia 2018); Prighera par l'armenti / Prière pour le troupeau (ed. Cahiers de l'Approche, Rennes 2019); Peuple d'un printemps / pòpulu d'una branata, (éd. Eoliennes, Bas­tia 2021); Soleil en maison 5 (ed. Lektos, Bastia 2022).



Patrizia Gattacceca

(1957, Penta-Acquatella) És cantant, poeta i actriu. Cofundadora de les Nouvelles Polyphonies Corses l'any 1990 amb Patrizia Poli, amb la qual va obtenir una Victoire de la Musique l'any 1992, i posteriorment el trio Soledonna l'any 1998. Autora d'una vintena de discos i àlbums, primer amb Patrizia Poli i després amb Soledonna, acostuma a cantar en solitari, sense haver deixat mai de col·laborar en molts espectacles illencs, tant de cant com de teatre o televisius. La seva poesia està àmpliament representada en revistes i antologies de poesia corsa a França i a l'estranger.

Bibliografia: Arcubalenu, Premi del llibre cors 1998 et Premi Marceline Desbordes-Valmore (éd Albiana, Aiacciu 1996); A paglia è u focu / La paille et le feu, trad. de Francis Lalanne, (éd Les Belles Lettres, Paris 2000); Mosaicu, amb trad. de l'autora, Premi dels lectors corsos, trad. de Francis Lalanne. (éd SCP 2005); Tempi di rena / Dans le duvet de la Cendre, trad. de Dominique Verdoni (éd Albiana, Aiacciu 2010); Paesi ossessiunali, Premi Morellini 2018 (éd Albiana / CCU, Aiacciu / Corti 2015). Seranu puesiole? / La traversée, amb trad. de l'autora (Albiana / CCU, Aiacciu / Corti 2023).



Francescu Micheli Durazzo

(Paris, 1956, originari de Campumoru) Frequ¨ents viatges a Còrsega puntegen la seva joventut fins a la ruptura momentània amb l'illa. L'escriptura en llengua corsa li serveix de pàtria, alhora que, des del 1976, organitza trobades literàries i es dedica a l'ensenyança i a la traducció tant del llatí com d'unes quants llengu¨es mediterrànies. Descobreix cap als anys noranta el poeta lleidatà Jaume Pont, del que ha traduït en francès l'obra completa, i en cors Vol de Cendres. Tradueix, després, altres escriptors catalans com Carles Duarte, Pere Gimferrer, Antoni Clapés, Salvador Espriu, Miquel de Palol, Antònia Vicens, Cèlia Sànchez-Mústich... És curador i traductor de la primera antologia de poesia corsa bilingu¨e contemporània (A Filetta / La Fougère, ed. PHI, Luxemburg 2005).

Bibliografia: Finitarri (ed. Albiana, Aiacciu 2002) la traducció francesa és Finisterres (La libraie bleue / Le Noroît, 1998), així com dos reculls més, escampats en una trentena de revistes i antologies en diverses llengu¨es (anglès, búlgar, francès, espanyol, italià, occità, portuguès, romanès): U libru di i culori (puesia 1996-2004) i Ugni spirienza hè suligna ancu à paghju (2005-2015).



Pasquale Ottavi

(Aiacciu, 1956)

Poeta, narrador, sociolingu¨ista va ser professor universitari i responsable del Servei de la llengua corsa a la Col·lectivitat Territorial. És autor de nombrosos articles i llibres de caràcter científic i educatiu. Va publicar, de molt jove, poemes i contes en diverses publicacions periòdiques corses entre les quals Rigiru, A pian d'Avretu i Bonanova, i va col·laborar en publicacions col·lectives de contes amb Misteri da impennà (1989), Avviate (1996), Scunfini (1999), recollits a U ghjornu ch'ellu vultarà (Albiana / CCU, Ajacciu i Corti 2003). La seva poesia apareix en diverses revistes i antologies de poesia corsa a França i a l'estranger (Espanya, Itàlia, Luxemburg).

Bibliografia: Rime à dirrimera, Premi del Llibre Cors 2003 (Albiana / CCU, Aiacciu 2001); Altrò (Albiana / CCU, Aiacciu i Corti 2009). La seva poesia completa, traduïda al francès per F.-M. Durazzo està a punt d'estrenar-se en una edició bilingu¨e sota el títol Incrinature / Fêlures.