«Fred. Ombres. Laigua degota. Llisca. Davalla sense pressa. La sensació dhaver-se deixat dur per una mena de sentimentalisme malaltís lincomoda. Després de tant de temps, la mort de la Sela Huber no hauria dhaver passat dun instant de desconcert, duna burxada de dolor, seca i compacta, capaç potser de trasbalsar-lo durant unes hores. Potser dies. Però no de fer-lo arribar fins aquí. Lesquela, llegida un i altre cop per trobar la manera de desmentir-la, lha corgelat. Potser no és la mateixa Sela Huber. Sho ha repetit mentre els ulls entelats per les llàgrimes recorrien la pàgina del diari buscant un recer, un lloc on agafar-se per passar de llarg i seguir com si lorla negra amb el nom de la Sela Huber no hagués existit mai. En pocs segons, però, una onada voraç de records ho ha regirat tot. Els anys apuntalats per protegir-se duna absència incomprensible han cedit al pes del desconsol.»
