Sense amagar-se de les diverses inspiracions creatives que el subjuguen i l'atrapen, el Marcel ens proposa unes reflexions poètiques a voltes críptiques, a voltes insinuades, a voltes lúcides, sobre els tres grans eixos temàtics de la literatura universal: vida, mort i amor. Una concatenació d'instants quotidians passats pel sedàs oníric del poeta, que fixa la mirada en els petits lapses dels còmputs totals, amatent al que els altres humans pressuposen i desconeixen, en els fugaços instants de serenor que permet el caos necessari i que ens distreu de la veritable proesa del viure. Un exercici d'equilibris lingüístics i de disparitat estilística que recrea cavil·lacions mundanes des d'una consciència volgudament sofística.
