AMEBA

Assutzena diu:

Ameba, l'últim poemari d'Anna Gual, és una eclosió. Versa sobre la maternitat, sí, però hi ha molt més. Versa també sobre la gestació, la gestació d'un embrió humà, animal, d'un projecte, del mateix poema. És l'espera que arribi la desclosa d'alguna cosa que portem dins nostre. I sobretot la llibertat de triar aquesta espera. També hi ressona la qüestió eterna d'on venim, per donar als nostres orígens la importància que els pertoca.

Amb vint-i-dos anys va publicar Implosions (LaBreu Edicions, 2008). El 2013 va guanyar el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb L'ésser solar (Lleonard Muntaner) i al cap de dos anys va publicar Símbol 47 (LaBreu Edicions). El 2016 va ser guardonada amb dos prestigiosos premis: el Premi Bernat Vidal i Tomàs per Molsa (AdiA Edicions) i el Premi Senyoriu d'Ausiàs March per El tubercle (Editorial 3i4), trilogia que clou amb Altres semideus (LaBreu Edicions, 2019). El 2019 obtingué el Premi Rosa Leveroni de poesia amb el llibre que teniu a les mans, Ameba, que versa sobre la maternitat. El seu nom apareix, entre d'altres, a les següents antologies: Women Writers in Catalan, Mig segle de poesia catalana: del Maig del 68 al 2018 i Poesía in-versa, nueva expresión de mujeres poetas. Internacionalment ha viatjat com a poeta convidada a festivals, trobades d'escriptors i seminaris de traducció poètica a Croàcia, Sardenya, Anglaterra i Rússia. La seva poesia està traduïda a l'anglès, el francès, l'espanyol, el gallec, el rus, el croat, el portuguès i l'italià. «Amb la poesia d'Anna Gual basculem entre la concreció màxima dels elements de la taula periòdica i els secrets essencials. El meconi, l'úter, el lanugen i el líquid amniòtic ens condueixen cap als misteris de la reproducció animal, de la continuïtat i de la creació literària. Ara bé, Gual ens els diposita de viu en viu i amb una concisió sorprenent sobre el palmell de les mans. I llavors ens convida a palpar-los». (de l'epíleg de Caterina Riba)