- Editorial:
- LLEONARD MUNTANER
- Año de edición:
- 2024
- Materia:
- Narrativa
- ISBN:
- 978-84-19630-69-8
- Páginas:
- 112
- Encuadernación:
- Rústica
- NOLLEGIULo tenemos
- NOLLEGIU CLOTNo lo tenemos. Lo pedimos. 24/48h
- NOLLEGIU PALAFRUGELLLo tenemos
VIATGE AL FONS DEL JARDÍ
ARGEMÍ, JOSEP M.
Disponibilidad:
RECOMANACIÓ NOLLEGIU
L'Assutzena diu:
De la mà d'Argemí, amb una prosa hipnòtica, caminem per una Barcelona apocalíptica. Ens movem a través de personatges que ens fan dubtar sobre qui és el més lúcid de la història: el narrador que escapa d'una clínica psiquiàtrica; el cec Virgili, company i guia del protagonista, o els que busquen la llum vivint en la foscor de la Barcelona subterrània...
Després d'un daltabaix còsmic, Barcelona es converteix en l'escenari d'un periple dantesc i d'una odissea a la recerca de la llum. Amb aquests fragments d'un diari futur, Josep M. Argemí torna a demostrar que és un dels mestres de la prosa a casa nostra i una de les ments més imaginatives de les nostres lletres, un autor d'escriptura enigmàtica i hipnòtica que té la força d'aconseguir que la meravella refulgeixi a cada pàgina. Viatge al fons del jardí és una novel·la apocalíptica i lluminosa que es mou entre el deliri i la meravella.
Biografia de l'autor
Josep M. Argemí (Barcelona, 1965) és filòleg i llicenciat en Dret, un escriptor sempre sorprenent que ha publicat els volums de narracions La fúria dels herois (3i4 Edicions, 1995), Vides secretes (3i4 Edicions, 1998), Els camins imaginaris (Quaderns Crema, 2000), La primavera al desert (Males Herbes, 2013) i El somni de William Blake (Males Herbes, 2016). També és autor de les novel·les Lliçons de foc (Quaderns Crema, 2003), Les nimfes sota el sol (AdiA Edicions, 2018) i L'Àngel de Santa Sofia (Lleonard Muntaner, Editor, 2021). Els treballs d'Argemí han estat celebrats per la crítica, que el considera «un mestre de prosa exquisida» (Andreu Pérez-Mingorance) que ens ofereix «una visió onírica, tendra i humana» (Jordi Nopca) amb una obra «on arreu hi batega una exaltació ardorosa de la meravella de viure» (Ponç Puigdevall).
