Garbella dentre el fang, els còdols
i fem-ne un cercle
un retorn etern
diguem-ne llar.
Jeu vora meu, sobre el foc
llepem-nos els melics
fins que sesborrin:
extingim-nos.
Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és periodista i escriptora. Ha publicat dos poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013), pel qual va rebre el Premi Martí Dot 2012, i Ancoratge (Terrícola, 2016), i el conte «La Comuna de París» dins el volum conjunt Cremen Cels (LaBreu Edicions, 2017), amb Martí Sales i Antònia Vicens. Ha traduït al català una selecció de poemes d'Emily Dickinson (Edicions Poncianes, 2017) i Cartes a un amic alemany, d'Albert Camus (Lleonard Muntaner, 2019). Col·labora en diversos mitjans catalans com a periodista literària i forma part del Claustre de l'Escola Bloom.
A Vermell de Rússia la veu de Míriam Cano troba la mesura expressiva d'un món conceptual que es manifesta a través de l'ombra i l'emoció fent un pas més cap un simbolisme personal que configura un univers literari singular construït a partir d'una experiència de la por i del dolor que la paraula poètica torna sublim. Vermell de Rússia és un color de pintallavis. El mateix que a l'autora li va servir com a pintura de guerra mentre escrivia la trentena de poemes que conformen el recull. Al seu tercer poemari, Míriam Cano explora les contradiccions i la necessitat de coratge, temes recurrents de l'autora, que en aquest nou volum adquireixen un significat més madurat, com en una escala de cargol: sempre sobre el mateix eix, però un parell de pisos més amunt.
