Dos presents, lavui i lahir, convergeixen en aquest llibre de maduresa de Teresa Pascual, on els matisos de la llum, i la importància de les finestres, simposen a la dualitat foscor-claror i el dins i el fora es comuniquen com a parts dun mateix espai on el concepte de llindar, de lloc de pas, ajuda a relativitzar la importància de les coses. Aquí, la matèria pesa però tot és relatiu, i es relaciona amb loblit i el silenci dels altres. Instants i traç que va deixant la vida configuren aquest llibre duna poeta que a través duna aparença de paraula menuda es confirma com a una de les nostres veus més essencials.