Federici mostra la seva cara més apassionada i compromesa
quan demana que qüestionem les condicions socials que exigeixen que uns
morin perquè d?altres puguin viureAl cor del comú hi ha el rebuig dels privilegis: «ens cal deslliurar-nos de la interiorització de les relacions i els
valors capitalistes de manera que el comú no defineixi només les nostres relacions
de propietat sinó també les relacions amb nosaltres i els altres.».
La reproducció d?un ésser humà no és només un projecte col·lectiu, sinó que
és la feina que demana més esforç de totes.Ens informa que «les dones són les
agricultores de subsistència del món. A l?Àfrica produïen el 80 % dels aliments
que consumeixen les persones». Les dones són les custòdies de la terra i de la
riquesa comunal.També són «les teixidores de la memòria». Es mira el cos com
a part d?un conjunt amb la terra, com si tots dos posseïssin memòria històrica i
tots dos estiguessin implicats en l?alliberament.
