TEOREMA

Els fonaments d’una família milanesa benestant s’esquerden de manera dramàtica amb l’arribada d’un enigmàtic jove estranger que els acabarà seduint i destruint fins al punt que ja no tornaran a ser mai com eren abans. El plaer es convertirà en el principi d’un viatge iniciàtic i sense tornada a l’infern de l’autoconsciència i de l’epifania.
Novel·la, informe, guió esquemàtic i pel·lícula d’idees, Teorema és un retrat decrèpit i salvatge de la burgesia, un sàdic estudi del desig, una paràbola mística i un manual de psicoanàlisi redactat amb una fredor que glaça la sang. Amb aquesta obra, Pasolini continuava indignant i meravellant els seus contemporanis en un altre capítol de les seves investigacions al voltant de la religió, el sexe i l’escàndol. El resultat és una metàfora cristiana sobre el nostre món i la possibilitat de la santedat sota l’estridència dels caníbals ordres econòmics, la decadència de la societat i el plany de les excavadores. Anys després d’haver-se creat «sobre un fons d’or», Teorema continua fascinant per la seva crítica abjecta, la seva veu lúcida i profètica, les seves pàgines estremidores.


Biografia de l’autor

Pier Paolo Pasolini va néixer a Bolonya dia 5 de març del 1922. Va ser professor, poeta, narrador, cineasta…; un artista total marcat per una «desesperada vitalitat». Acusat d’actes obscens en espais públics, va ser expulsat del partit comunista, acomiadat de l’escola on feia classes i obligat a fugir a Roma, on descobrí mestres com Sandro Penna o Federico Fellini i escrigué novel·les com Una vida violenta, poemaris com Poema en forma de rosa, propostes híbrides com Teorema, obres teatrals com Orgia i assajos com Empirisme herètic. També hi dirigí algunes de les pel·lícules més importants de la història del setè art: Accattone, Il vangelo secondo Matteo, Edipo re, Medea, Porcile o Salò, un crit rabiós contra el feixisme, contra els poders fàctics i contra un capitalisme voraç. Els articles recopilats a Scritti corsari i Lettere luterane demostren que Pasolini va saber profetitzar canvis radicals i perniciosos que es confirmarien dècades després del seu salvatge assassinat a Ostia dia 2 de novembre del 1975 en circumstàncies encara no resoltes. Tanmateix, sembla cada vegada més evident que els poderosos volien que callés tot el que sabia i proclamava en unes obres artístiques que l’han convertit en un dels creadors més importants del segle XX.