El 1975, Carme Riera publicava Te deix, amor, la mar com a penyora. Aviat el boca orella va començar a circular i el llibre es va convertir en tot un fenomen editorial, ja que suposava per als lectors catalans més que un alè daire fresc i llibertat gràcies al seu contingut revulsiu. Te deix, amor, la mar com a penyora és un recull de disset contes narrats amb una aparent naturalitat i proveïts alhora de força i de tendresa. Entre aquestes pàgines trobem una història damor, un assassinat, una passatgera poc habitual o levocació dun record dinfantesa. A mig camí entre la quotidianitat i la ficció, els contes reunits en aquest llibre tenen dos protagonistes innegables: la dona i el mar.
