SOL A BERLÍN

Si algú s'ha preguntat què feien els alemanys del carrer mentre Hitler era al poder, aquest és el seu llibre. Un gruixut expedient obert per la Gestapo de Berlín i tancat pel Tribunal Popular de la mateixa ciutat conté el destí dels Quangel, un matrimoni de mitjana edat que vivia al nord de la capital. Entre els anys 1940 i 1942, aquestes dues persones insignificants, sense recursos ni capacitats específiques, emprenen una lluita contra la monstruosa maquinària de l'estat nazi sense l'ajuda de ningú. I d'aquest desafiament n'esdevé una cosa grotesca: l'elefant se sent amenaçat pel ratolí, i un aparell sense parió es posa a treballar per atrapar-los. En el decurs d'aquesta lluita desigual i aferrissada, Fallada ens descriu la ciutat, amb els seus carrers i les seves places, els seus patis interiors i les seves tavernes, i ens mostra com els diferents personatges, des de l'obrer fins als ganduls de barriada, des del magistrat fins a la veïna jueva, viuen exposats a un entorn ple de terror, traïció i delació. Aquesta combinació, característica de l'autor, d'elements individuals i elements urbans és el que constitueix la base del retrat realista i enèrgic de la vida de la gent humil del Berlín de l'època nazi.

Rudolf Ditzen, àlies Hans Fallada (1893-1947), va ser tresorer, administrador i comptable en diverses finques rurals entre 1915 i 1925; entre 1928 i 1931, va ser escrivent d'adreces, publicista i empleat en una editorial. Els seus contemporanis el veien com un dels líders del nou moviment literari alemany que cercava el realisme i l'objectivitat. El 1920 va publicar la seva primera novel·la, Der junge Goedeschal. La seva novel·la I ara què, homenet? (1932), traduïda a moltes llengües, el va convertir en un autor reconegut internacionalment. Altres obres de l'autor són: Llop entre llops (1937), Sol a Berlín (1947), Aquest cor que et pertany (1939) i L'home que volia arribar lluny (1941).